Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona. Allà compaginà els estudis de dret (una carrera que no acabà) amb l’assistència a l’Escola de Llotja. A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo. Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat. L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits . La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició sobre Picasso organitzada per l’ADLAN els permeté conèixer Paul Éluard, que havia arribat a Barcelona per assistir-hi i impartir una conferència. El maig del 1936, Francès exposà tres obres en l’Exposició Logicofobista que tingué lloc a la llibreria Catalònia. A l’inici del 1937 es traslladà a París, s’integrà en el grup surrealista i col·laborà en el muntatge del Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional. Els anys següents participà en l’Exposició Internacional del Surrealisme del 1938, col·laborà en la revista Minotaure i participà en la creació de nous cadàvers exquisits.
El 1939, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, abandonà França i marxà a l’Argentina; poc després, algunes de les seves obres s’exposaren en la Internacional Surrealista de Mèxic del 1940. A mitjan 1942 s’instal·là a la capital mexicana i restablí el contacte amb els surrealistes exiliats i amb Varo. Però fou a Nova York, ciutat que en aquest període bèl·lic havia agafat el relleu de París com a capital de l’avantguarda, on presentà, el 1944, la seva primera exposició individual, a la Durlacher Gallery.
Al final del 1947, distanciat del surrealisme i de les noves vies d’abstracció, abandonà la pintura i començà a treballar com a dissenyador i escenògraf per a la Ballet Society. El 1960 s’instal·là definitivament a Deià (Mallorca), on anys després reprengué la pràctica de la pintura.