Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes col·lectius socioculturals i feministes. Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona (1959-65) i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per col·lectius de lluita antifranquista a l’exili. El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop. A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà innovadores imatges del cos femení de formes sinuoses que al·ludeixen a la sensualitat dels cossos que viuen la sexualitat amb una intensa alegria, i s’avançà a l’avantguarda feminista de la dècada següent. L’any 1967 retornà a Amposta, on fundà el local Llar (1968), focus de contracultura i política a les Terres de l’Ebre. Professora de dibuix a l’Institut de Cornellà (1970-71), col·laborà uns anys amb Miquel Porter en la Col·lecció Cinematogràfica Catalana. Durant la Transició, s’implicà en la defensa de la llengua catalana, així com en la lluita feminista.
El seu primer recull de poesia, ...i moltes altres coses (1976), circulà en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 1976. Col·laborà puntualment en la revista Dones en Lluita i fou guionista, amb Anna Díaz-Plaja i Montse Clavé, d’una sèrie d’humor feminista, Las entrañablesas, en la revista Mundo (1976). Fou cofundadora de l’espai de dones LaSal Bar Biblioteca Feminista (1977-79), espai indispensable per al desenvolupament del moviment feminista a Catalunya, de l’Agenda de les dones (1978-90) i de la primera editorial feminista a l’Estat espanyol, LaSal Edicions de les Dones (1978-90) i fou coautora del Quadern del cos i l’aigua (1978), publicació pionera en la representació textual i visual del lesbianisme, amb dibuixos de Montse Clavé.
Els anys noranta reprengué l’activitat artística i, amb Conxa Llinàs (Les Pumes), impulsà una nova etapa de l’Agenda de les dones (1996-2007). A més de pintura, ha fet gravats, escultures de fusta policromada, peces mòbils inspirades en joguines, cartells i instal·lacions. Té publicats llibres de poesia, ha escrit contes, pròlegs, lletres de cançons i guions televisius, i ha participat en recitals de poesia i espectacles musicals. A partir de l’exposició a cura de Marisa Díez de la Fuente, el 2000, institucions locals li dedicaren exposicions retrospectives i, des de l’exposició “Genealogías feministas en el arte español” (MUSAC, 2010), les seves obres dels anys seixanta són presents en les revisions nacionals i internacionals sobre l’art i el feminisme i en les col·leccions del MNCARS i del MNAC.
L’any 2022 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi. Actualment es representada per la galeria Mayoral (Barcelona-París).