Previst en l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors, permet a les empreses suspendre, durant un temps limitat, els contractes de tots els empleats o d’una part, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, o derivades de força major. El temps durant el qual l’ERTO és vigent, el treballador consta com a aturat i cobra la prestació corresponent, equivalent a la d’un acomiadament definitiu (el 70% de la base reguladora durant els primers sis mesos, i posteriorment la meitat). El treballador afectat per un ERTO continua vinculat a l’empresa, però durant el temps que és vigent no genera dret a pagues extres ni a vacances i, a diferència dels acomiadaments col·lectius, tampoc es té dret a indemnització.
m
Economia