Josep Maria Aloy i Bosch

(Manresa, Bages, 21 d’agost de 1948 — Manresa, Bages, 14 de febrer de 2020)

Josep Maria Aloy i Bosch

Escriptor i especialista en literatura infantil i juvenil.

A l’edat de divuit anys abandonà el seminari de Vic i cursà filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Exercí la docència durant quinze anys a Manresa. Posteriorment desenvolupà l’activitat laboral al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de justícia juvenil. Especialista en literatura infantil i juvenil, fou assessor editorial de La Galera des del 1993 i, des del 2012, escriví el blog sobre literatura infantil i juvenil Mascaró de proa, pel qual obtingué el premi Aurora Díaz-Plaja de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2014).

Formà part del jurat de diversos premis literaris de l’especialitat (Josep Maria Folch i Torres 1992 i 1996, Guillem Cifre de Colonya 1997, Ciutat d’Olot 1997 i 1998, Premio Nacional de literatura infantil i juvenil 1997 i Premio Lazarillo 1998). Publicà la guia de lectura Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de literatura catalana per a joves (1960-2010) (2010) i col·laborà en revistes especialitzades (Faristol, Escola Catalana, Catalan Writing, Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil).

És autor de les narracions Just quan despertava (premi Serra i Moret 1991, inèdita), Renoi, quin conte! (1996), Una picoreta estranya (2000) i del llibre de poemes La lluna, la Bruna ( 2014). En un altre vessant, destacà com a biògraf i estudiós de l’obra de Josep Vallverdú: curador del recull Contes en òrbita (1991), en publicà els volums biogràfics Camins i paraules. Josep Vallverdú, l’escriptor i l’home (1998) i Retrats. Josep Vallverdú (2013).

Fou també curador de les obres de Joana Raspall Bestiolari (2014) i Olor de maduixa (2016).