Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició. Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any. Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades. Les sancions es dirigeixen a aspectes com la notificació de les manifestacions i la seva autorització prèvia, el seguiment d’un itinerari predeterminat, la desobediència en la dissolució de les mobilitzacions i la resistència, els insults o les increpacions a les forces de seguretat. Introdueix també elevades multes per disturbis i desordres públics (fins aleshores reservats al codi penal) i atorga a les forces policials la potestat pràcticament única de determinar si la conducta dels manifestants infringeix la llei.
Qualificada de “llei mordassa” per la severitat del règim sancionador i els seus supòsits, des d’un ampli espectre polític es coincidí a considerar el text de potencialment lesiu per als drets fonamentals dels ciutadans, i ha estat objecte de crítiques, entre d’altres, en ocasió del tracte als migrants a Ceuta i Melilla i pels moviments antidesnonaments. El juny del 2014, l’avantprojecte (encara més restrictiu que la llei finalment aprovada) fou durament criticat pel que fa a la llibertat de reunió pel relator de l’ONU, que demanà al govern espanyol modificar-lo, i el novembre del 2018 el Consell d’Europa criticà l’acumulació de sancions que preveu per conductes no delictives per part de les forces de l’ordre, a més de la indefensió dels ciutadans espanyols enfront d’aquestes forces, així com la repercussió negativa de la llei en els professionals de la informació. Des que accediren al govern (juny del 2018), els successius executius espanyols d’esquerres (PSOE i PSOE-Podemos) s’han compromès a substituir la Llei del seguretat ciutadana del 2015. Tanmateix, el projecte s’ha anat posposant i, de fet, les sancions s’han acumulat arran de la pandèmia de la COVID-19 (a partir del març del 2020).