OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Heinrich Schütz

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor alemany.
Köstritz, Saxònia, 1585 — Dresden, Saxònia, 1672

Vida

Fill d’uns burgesos d’origen franconià, el 1590 es traslladà amb la seva família a Weissenfels. Rebé una educació en la qual la música tingué un lloc important. En aquesta matèria, probablement tingué entre els seus mestres Georg Weber, cantor de Weissenfels, i l’organista Heinrich Colander. El 1598, el landgravi Moritz de Hessen-Kassel, humanista i mecenes, feu estada a l’hostal de la família Schütz i quedà impressionat del talent musical del jove Heinrich. Se l’endugué a Kassel, on Schütz ingressà en el cor de la cort i cursà música i estudis generals al Collegium Mauritianum. El 1609 entrà en la Universitat de Madburg per dedicar-se a les lleis, però l’estada fou molt breu, ja que aquell mateix any el landgravi Moritz li proporcionà ajut econòmic per a anar a estudiar música a Venècia amb l’organista de Sant Marc, Giovanni Gabrieli, amb el qual Schütz establí una relació intensa i fructífera. Gabrieli, que morí el 1612, llegà al seu deixeble un anell com a testimoni del seu afecte. El resultat més concret dels anys d’estudis musicals a Venècia fou la publicació del seu opus primum, Il primo libro de madrigali (Venècia, 1611), dedicat a Moritz. Aquesta obra és propera, pel seu virtuosisme i expressivitat, a alguns grans mestres madrigalistes de l’època, com L. Marenzio i C. Monteverdi, entre d’altres. El 1613 Schütz retornà a Kassel amb Moritz, i l’any següent serví durant dos mesos a la cort electoral de Dresden. El 1615 l’elector Johann Georg I, que havia quedat molt impressionat, requerí els seus serveis dos anys més i el landgravi es veié obligat, com a vassall de l’elector, a cedir-li el compositor. Pels volts del 1618, Schütz fou nomenat mestre de capella a la cort de Dresden, plaça que ocupà ininterrompudament fins a la seva mort, llevat d’un breu període en què, a causa de la guerra dels Trenta Anys, es desplaçà a la cort de Copenhaguen. Aquest càrrec comportava la responsabilitat de compondre música per a les celebracions religioses i polítiques més rellevants de la ciutat i, també, proveir la capella de músics i d’instruments i encarregar-se de l’educació musical dels nens cantors. Entre els seus deixebles al cor hi hagué els compositors Ch. Bernhard, J. Theile i M. Weckermann. El 1619, Schütz publicà a Dresden els Psalmen Davids..., la seva primera col·lecció de música sacra. Aquest mateix any contragué matrimoni amb Magdalena Wildeck, amb la qual tingué dues filles i que morí el 1625. El 1627 compongué la tragicomèdia pastoral en llengua alemanya Dafne -malauradament perduda-, que es representà al castell d’Hartenfels amb motiu de les noces de la filla del príncep elector. La guerra dels Trenta Anys feu estralls també a la cort de Dresden i els músics de la capella foren els primers a notar-ne les conseqüències. El 1628 suplicà al príncep el sou dels seus músics, ja que la situació precària provocada pel conflicte bèl·lic els havia deixat durant molts mesos sense cobrar. Malauradament, els sous no arribaren, i Schütz, desanimat, demanà permís per a anar de nou a Venècia. El mateix 1628 era en aquesta ciutat, on, molt probablement, contactà amb C. Monteverdi. La influència d’aquest compositor és visible en el primer llibre de Symphoniae sacrae, publicat a Venècia el 1629, on fa ús de l’estil concertat. Al final del 1629 retornà a Dresden, on trobà una capella en una situació molt precària. Des del 1632 fins al 1639, la plantilla musical de la cort reduí els seus més de trenta components a només dotze. El 1633, amb motiu de les noces del príncep hereu de Dinamarca amb la filla del príncep elector, se sol·licitaren els serveis de Schütz a Copenhaguen, on fou complimentat pel rei Christian -gran melòman- i sojornà fins el 1635. De retorn a Dresden, retrobà els problemes de l’abandonada capella musical de la cort. No obstant això, i malgrat el clima poc favorable, Schütz continuà component. D’aquest període difícil són les Musicalische Exequien ('Exèquies Musicals', 1636) i els Kleiner geistlichen Concerten ('Petits Concerts Espirituals', 1a part 1636, 2a part 1639), en els quals l’autor expressà la fe d’un creient torbat pels desastres de la guerra, d’una manera intimista i subjectiva. En 1637-38 era altra vegada a Dinamarca, on, possiblement, reorganitzà la capella reial. El 1641 tornà a suplicar al príncep de Saxònia mesures per a pal·liar la mísera situació de la capella musical, però no obtingué la resposta esperada. Invitat de nou per la família reial danesa, s’instal·là al país el 1642 i hi romangué ocupant la plaça de mestre de capella fins el 1644, any en què tornà definitivament a Alemanya. Com a comiat, el compositor oferí al príncep hereu de Dinamarca un exemplar manuscrit de Symphoniarum sacrarum secunda pars, que es publicà a Dresden el 1647. El 1648 se signà la pau de Westfàlia, que posava fi a la guerra, però la situació de la capella de Dresden no millorà i seguia igual de precària. El mateix any 1648, publicà els Musicalia und chorum sacrum, das ist: Geistliche Chormusik... erster Theil ('Musicalia i chorum, això és: música coral espiritual... primera part'), conjunt de motets sacres escrits en estil contrapuntístic, tot i que, a voltes, l’alterna amb el concertat. Dos anys després publicà Symphoniarum sacrarum tertia pars, que obtingueren un gran èxit. El 1651 Schütz se sentia ja vell i cansat, i sol·licità a l’elector el permís per a retirar-se de les seves obligacions, una pensió i el títol de mestre de capella honorífic. A més, li proposà l’italià G.B. Bontempi com a substitut. L’assumpte no prosperà fins el 1657, any de la mort de l’elector Johann Georg. Schütz, alliberat de les seves obligacions diàries, continuà, però, component, especialment per a les celebracions importants de la cort. En aquesta darrera etapa de la seva vida fou un autor molt prolífic. Entre altres obres, compongué Zwölff geistliche Gesänge ('Dotze cants espirituals', 1657), oratoris -Historia, der freuden- und gnadenreichen Geburth Gottes und Marien Sohnes, Jesu Christi ('Història de la joiosa i plena de gràcia naixença del fill de Déu i Maria, Jesucrist', 1664)- i passions de sant Lluc, de sant Joan i de sant Mateu, totes tres del 1666. Una de les darreres obres més importants fou el Magnificat alemany, publicat el 1671, on és present, tal vegada com un recordatori i agraïment final al seu mestre Gabrieli, la policoralitat.

El catàleg compositiu de Schütz és format gairebé exclusivament per música vocal sacra. Utilitzà preferentment textos de la Bíblia. N’han quedat molt poques obres vocals profanes i cap peça instrumental, ni tan sols per a orgue, tot i que se sap que n’era un excel·lent intèrpret. La llengua usada en la música religiosa és, majoritàriament, l’alemany, i només dues col·leccions de peces són en llatí: Cantiones sacrae i el primer llibre de les Symphoniae sacrae. Schütz aconseguí una personal síntesi entre la tradició musical de l’Alemanya protestant i les noves tendències vingudes d’Itàlia, que prengué de Gabrieli i Monteverdi. En efecte, ja en els Psalmen Davids... (1619) emprà la policoraliat veneciana apresa de Gabrieli.

En les Symphoniarum sacrarum secunda pars (1647), la llengua alemanya substitueix el llatí i és present la monodia de l'stile moderno. El recull és format per un efectiu vocal d’una a tres veus i un grup instrumental de dues parts i continu. El gran coneixement i ofici compositiu en l’art del contrapunt el mostra en Geistliche Chormusik -música espiritual per a cors-. En certs moments, articula reeixidament la polifonia amb el concertat. És un bon exponent d’això l’obra Die Himmel erzählen die Ehre Gottes ('Els cels proclamen la glòria de Déu'), un motet a sis veus, amb text corresponent al salm 19, que pertany al recull de motets publicats el 1648 titulat Musicalia und chorum sacrum, das ist: Geistliche Chormusik... erster Theil. L’autor hi estableix un contrast tímbric entre les tres veus agudes i el tutti de les sis veus.

Pel que fa al gènere de l’oratori i a les passions, una de les seves obres mestres fou l’oratori de Nadal Historia, der freuden- und gnadenreichen Geburth Gottes und Marien Sohnes, Jesu Christi (1664). És constituït per vuit intermedis lligats pel fil conductor de la narració de l’evangelista i precedit per una sinfonia instrumental i vocal a tall de preludi. De fet, Schütz no tenia cap model d’oratori nadalenc anterior com a referència. Hi proposà una solució de compromís entre la tradició luterana i els nous corrents musicals vinguts d’Itàlia. Per contra, les passions són més properes a la sobrietat luterana característica del moment. Totes tres -de sant Lluc, sant Joan i sant Mateu- estan compostes sense acompanyament instrumental, és a dir, a cappella. L’evangelista realitza el recitatiu en estil de cant pla i els personatges canten monòdicament; el cor representa la turba, i la seva vivacitat contrasta amb l’austeritat de la monodia. Aquests elements atorguen més clima emocional a la tragèdia de la crucifixió. Schütz assimilà les experiències venecianes i les articulà amb la música de tradició alemanya del context luterà i pietista en què visqué. En ell encara bategaven els ideals humanistes que sabé cristal·litzar en la seva obra musical, en establir, entre d’altres, la llengua vernacla com a vehicle literari i litúrgic, cosa que encaixava amb la concepció protestant de musica poetica del moment. El compositor gaudí ja en vida d’una gran reputació. Així, per exemple, el 1620 Michael Altenburg el posà al mateix nivell que Michael Praetorius. Malgrat això, al segle XVIII la seva obra caigué en l’oblit i no fou redescoberta fins al XIX. Fou el compositor alemany més important del sis-cents.

Obra

Il primo libro de madrigali, op. 1 (publ. 1611); Die Wort Jesus Syrach... auff hochzeitlichen Ehrentag des... Herrn Josephi Avenarii ('Les paraules de Jesus Syrach... en el dia honorífic de les núpcies del... Senyor Josephi Avenarii', publ. 1618); Concert mit 11 Stimmen: auff des Herrn Michael Thomae... hochzeitlichen Ehren Tag ('Concert a 11 veus en ocasió del dia honorífic de les núpcies del Senyor Michael Thomae', publ. 1618); Psalmen Davids sampt etlichen Moteten und Concerten, op. 2 ('Salms de David amb alguns motets i concerts', publ. 1619); Der 133 Psalm... auff die hochzeitliche Ehrenfrewde Herrn Georgii Schützen ('El salm 133... en les joioses núpcies del Senyor Georgii Schützen', publ. 1619); Syncharma musicum (publ. 1621); Historia der frölichen und siegreichen Aufferstehung unsers einigen Erlösers und Seligmachers Jesu Christi, op. 3 ('Història de la joiosa i victoriosa resurrecció del nostre únic Redemptor i Salvador Jesucrist', publ. 1623); Klägicher Abschied von der churfürstlichen Grufft zu Freybergk ('Comiat de plany al príncep Grufft zu Freybergk', publ. 1623); Cantiones sacrae, op. 4 (publ. 1625); De vitae fugacitate: aria... bey Occasion des... Todesfalles der... jungfrawen Anna Marien Wildeckin ('De vitae fugacitate: ària... amb motiu de... la mort de... la donzella Anna Maria Wildeckin', publ. 1625); Ultima verba psalmi 23... super... obitu... Jacobi Schultes (publ. 1625); Psalmen Davids, hiebevorn in teutzsche Reimen gebracht, durch D. Cornelium Beckern, und an jetzo mit ein hundert und drey eigenen Melodeyen... gestellet, op. 5 ('Salms de David en versió rimada alemanya per D Cornelium Beckern, amb cent tres melodies pròpies', publ. 1628); Psalmen Davids... jetzund... auffs neue übersehen, auch... vermehret, op. 14 ('Salms de David... de bell nou remarcats, també augmentats', versió revisada i ampliada de l’op. 5; publ. 1628); Symphoniae sacrae, op. 6 (publ. 1629); Verba D. Pauli... beatis manibus Dn. Johannis-Hermanni Scheinni... consecrata (publ. 1631); An hoch printzlicher Durchläuchtigkeit zu Dennenmarck... Beylager: Gesang der Venus-Kinder in der Invention genennet Thronus Veneris (publ. 1634); Erster Theil kleiner geistlichen Concerten, op. 8 ('Primera part dels petits concerts espirituals', publ. 1636); Musicalische Exequien, op. 7 ('Exèquies Musicals', publ. 1636); Anderer Theil kleiner geistlichen Concerten, op. 9 ('Una altra part de petits concerts espirituals', publ. 1639); Symphoniarum sacrarum secunda pars, op. 10 (publ. 1647); Danck-Lied: für die hocherwiesene fürstl. Gnade in Weymar ('Cançó de regraciament: per sa alta gràcia, el príncep de Weimar', publ. 1647); Musicalia und chorum sacrum, das ist: Geistliche Chormusic... erster Theil, op. 11 ('Musicalia and chorum sacrum, això és: música coral espiritual... primera part', publ. 1648); Symphoniarum sacrarum tertia pars, op. 12 (publ. 1650); Zwölff geistliche Gesänge, op. 13 ('Dotze cants espirituals', publ. 1657); Canticum B. Simeonis... nach dem hochseligsten Hintritt... Johann Georgen ('Canticum B. Simeonis... segons la benaventurada entrada... de Johann George', publ. 1657); Historia, der freuden-und gnadenreichen Geburth Gottes und Marien Sohnes, Jesu Christi ('Història de la joiosa i plena de gràcia naixença del fill de Déu i Maria, Jesucrist', publ. 1664); Die sieben Wortte unsers lieben Erlösers und Seeligmachers Jesu Christi ('Les set últimes paraules del nostre estimat Salvador i Redemptor Jesucrist', s.d.); Historia des Leidens und Sterbens unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi nach dem Evangelisten S. Matheum ('Història de la Passió i mort del Nostre Senyor i Jesucrist segons l’Evangelista Sant Mateu', 1666); Historia des Leidens und Sterbens unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi nach dem Evangelisten S. Lucam ('Història de la Passió i mort del Nostre Senyor i Jesucrist segons l’Evangelista Sant Lluc', estr. 1666); Historia des Leidens und Sterbens unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi nach dem Evangelisten S. Johannem ('Història de la Passió i mort del Nostre Senyor i Jesucrist segons l’Evangelista Sant Joan', estr. 1666); Königs und Propheten Davids hundert und neunzehender Psalm... nebenst dem Anhange des 100. Psalms... und eines deutschen Magnificats ('Salm cent dinovè del rei i profeta David... juntament amb un apèndix del salm centè... i un Magníficat alemany', publ. 1671)

Bibliografia

  1. Bianconi, L.: El siglo XVII, dins Historia de la Música, vol. 5, Turner Música, Madrid 1986
  2. Bukofzer, M.: La música en la época barroca. De Monteverdi a Bach, Alianza Editorial, Madrid 1986
  3. Gal, H.: El mundo del músico. Cartas de grandes compositores, Siglo XXI, Madrid 1983
  4. Palisca, C.: La Música del Barroco, Víctor Leru, Buenos Aires 1978
  5. Tellart, R.: Schütz, "Goldberg", núm. 15, Pamplona 2001
Col·laboració: 
JRS

Llegir més...