Rebé les primeres classes de violí, piano, harmonia i composició de B. Scholz, F. Morlacchi i Ch.Th. Weinlig. El 1811 continuà els estudis de violí i de composició amb L. Spohr i el 1812 fou violinista a la capella de la cort de Dresden. L’any 1842, per recomanació de Spohr i de F. Mendelssohn, succeí a Weinlig com a cantor de la Thomasschule i director musical de les dues esglésies més importants de Leipzig. Posteriorment, i també a Leipzig, fou nomenat professor de teoria musical al conservatori. El 1850, juntament amb Otto Jahn i Robert Schumann, fundà la Societat Bach, de la qual actuà com a president la resta de la seva vida i en la qual edità diversos volums amb obres del gran mestre barroc. Compongué misses, motets i cançons sacres. Conreà també l’òpera, el lied i la música instrumental, especialment la de cambra. Com a teòric seguí la teoria hegeliana de la tesi i l’antítesi, que aplicà a la música, tot donant una especial importància al dualisme harmònic entre els modes major i menor. Fou un estudiós de la música antiga, especialment de J.S. Bach. Entre els seus deixebles destacaren N. Burmüller, J. Joachim i H. von Bülow.