OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Frederic II de Prússia

el Gran
Música

Sumari de l’article

el Gran
música mús
Monarca alemany, mecenes de les arts, flautista i compositor.
Berlín, 1712 — Potsdam, 1786

Vida

Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intel·lectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós. Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical. El 1728 sentí tocar i conegué el flautista J.J. Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep. La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument. El 31 de maig de 1740 fou erigit monarca de Prússia i el seu regnat esdevingué el prototipus del despotisme il·lustrat. Frederic II es proposà transformar Berlín i la seva cort en un centre intel·lectual i artístic, tot emmirallant-se en París i Versalles. Un dels seus primers projectes fou la construcció d’un teatre d’òpera. Home d’àmplia formació i inquietuds variades, fou un gran protector d’artistes i músics. Entre els compositors que gaudiren de la seva protecció hi hagué C.P.E. Bach, C.F.C. Fasch, J.J. Quantz -el seu professor de flauta, que entrà al servei de la cort el 1741-, C.H. Graun, C. Nichelmann, J.P. Kirnberger, J.F. Agricola i J.F. Reichardt. El 1747, J.S. Bach visità Berlín i tocà l’orgue davant de Frederic, gran admirador de la seva obra i que li proposà un tema musical a partir del qual va compondre Das Musikalisches Opfer ('L’ofrena musical', 1747). L’esplendor de la cort berlinesa sofrí un gran cop amb la guerra dels Set Anys (1756-63). A partir de llavors, la més gran dedicació del monarca a les qüestions militars i d’estat feu que les activitats culturals quedessin en un segon terme i que la vida musical s’estanqués. Com a compositor, Frederic II es dedicà sobretot a les peces per a flauta travessera, especialment sonates i concerts, majoritàriament compostes entre el 1735 i el 1756 i de clara influència italiana.

Obra

Música instrumental

Solfeggien, 4 vol., fl. (col·lab. Quantz), 4 concerts per a fl. i instr. de c., 121 sonates per a fl. i instr. de teclat, 3 marxes per a fl., 1 simfonia per a instr. de c. i teclat

Música vocal

4 àries en òperes de C.H. Graun (Demofoonte, Il Giudizio di Paride), àries en pasticcii amb la col·laboració de C.H. Graun i 3 altres cantates profanes (perdudes)

Col·laboració: 
JRS

Llegir més...