Vida
Des de ben jove els seus gustos i aficions es decantaren cap a qüestions intel·lectuals i artístiques, fet que provocà constants enfrontaments amb el seu pare, Frederic Guillem I, d’esperit militarista i, a la vegada, profundament religiós. Quan tenia set anys li fou permès de començar a rebre formació musical. El 1728 sentí tocar i conegué el flautista J.J. Quantz, el qual, a partir de llavors i de manera intermitent, donà classes de flauta al jove príncep. La influència del mestre és visible en les composicions que Frederic escriví per a aquest instrument. El 31 de maig de 1740 fou erigit monarca de Prússia i el seu regnat esdevingué el prototipus del despotisme il·lustrat. Frederic II es proposà transformar Berlín i la seva cort en un centre intel·lectual i artístic, tot emmirallant-se en París i Versalles. Un dels seus primers projectes fou la construcció d’un teatre d’òpera. Home d’àmplia formació i inquietuds variades, fou un gran protector d’artistes i músics. Entre els compositors que gaudiren de la seva protecció hi hagué C.P.E. Bach, C.F.C. Fasch, J.J. Quantz -el seu professor de flauta, que entrà al servei de la cort el 1741-, C.H. Graun, C. Nichelmann, J.P. Kirnberger, J.F. Agricola i J.F. Reichardt. El 1747, J.S. Bach visità Berlín i tocà l’orgue davant de Frederic, gran admirador de la seva obra i que li proposà un tema musical a partir del qual va compondre Das Musikalisches Opfer ('L’ofrena musical', 1747). L’esplendor de la cort berlinesa sofrí un gran cop amb la guerra dels Set Anys (1756-63). A partir de llavors, la més gran dedicació del monarca a les qüestions militars i d’estat feu que les activitats culturals quedessin en un segon terme i que la vida musical s’estanqués. Com a compositor, Frederic II es dedicà sobretot a les peces per a flauta travessera, especialment sonates i concerts, majoritàriament compostes entre el 1735 i el 1756 i de clara influència italiana.
Obra
Música instrumental
Solfeggien, 4 vol., fl. (col·lab. Quantz), 4 concerts per a fl. i instr. de c., 121 sonates per a fl. i instr. de teclat, 3 marxes per a fl., 1 simfonia per a instr. de c. i teclat
Música vocal
4 àries en òperes de C.H. Graun (Demofoonte, Il Giudizio di Paride), àries en pasticcii amb la col·laboració de C.H. Graun i 3 altres cantates profanes (perdudes)