Filla primogènita de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germana del pianista i compositor J.S. Schröter, estudià a Leipzig amb J.A. Hiller. El 1776 es traslladà a Weimar, on la duquessa Anna Amàlia la nomenà cantant de cambra. Es convertí ben aviat en l’admirada musa de J.W. Goethe, i interpretà els papers protagonistes de diverses obres teatrals de l’escriptor i dramaturg alemany, com ara el d’Ifigènia, d'Iphigenie auf Tauris ('Ifigènia a Tàuride', 1779), de Gluck. També cantà en Die Fischerin ('La pescadora', 1782), obra de Goethe per a la qual compongué la música incidental. Fou autora d’un gran nombre de lieder, que agrupà en dues col·leccions, alguns amb text del mateix Goethe, com Jugenlied ('Cançó de joventut', 1786).