OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Albert Lortzing

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor alemany.
Berlín, 1801 — Berlín, 1851

Vida

Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions. Estudià piano amb J.H. Griebel i teoria amb C.F. Rungenhagen. Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de J.G. Albrechtsberger. En aquesta època col·laborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component música per a les representacions, sinó també actuant. Durant les nombroses gires que la companyia efectuà per Alemanya, Lortzing anà adquirint experiència com a actor i com a compositor; a més, escriví música que ja no se supeditava a les necessitats teatrals, com ara obres instrumentals i corals.

L’any 1823 es casà amb l’actriu Rosina Regina Ahles. L’any següent compongué la seva primera òpera, Ali Pascha von Janina ('Alí Paixà de Janina'), una obra estrenada quatre anys més tard i que segueix d’una manera molt directa els models de Mozart i Beethoven. L’any 1826 el matrimoni Lortzing entrà a la companyia del Teatre de la Cort de Detmold. El 1832 estrenà Der Pole und sein Kind ('El polonès i el seu fill'), liederspiel en un acte que fou acollit amb cert èxit en diferents ciutats alemanyes. Entre el 1833 i el 1844 tingué un contracte amb el teatre municipal de Leipzig com a actor i tenor buffo (sempre obtingué millors crítiques en els papers còmics que en els dramàtics). Entre els artistes de la companyia, en la qual tornà a coincidir amb els seus pares, hi havia la germana de R. Wagner. Lortzing continuà component obres en diferents circumstàncies, entre les quals destaca, com a curiositat, el singspiel basat en la vida de Mozart Szenen aus Mozarts Leben ('Escenes de la vida de Mozart'), el material melòdic del qual deriva d’obres del compositor austríac. El seu desig de dedicar-se a obres escèniques més ambicioses es veié satisfet amb l’èxit de l'opéra-comique Die beiden Schützen ('Els dos tiradors'), estrenada l’any 1837 i protagonitzada per ell mateix. Només uns quants mesos més tard presentà el que fou un èxit encara més gran, Czar und Zimmermann ('Tsar i fuster'), que representà la seva arribada a una primera maduresa com a mestre de l'opéra-comique alemanya. Durant els seus anys a la companyia de Leipzig encara pogué compondre diverses òperes més: Caramo, Hans Sachs (antecedent d'Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner), Casanova i Der Wildschütz ('El caçador furtiu'). L’any 1844 realitzà una gira com a director amb l’esperança de fer-se un nom en aquest ofici, però els resultats no foren gaire bons. Havia perdut la seva plaça a Leipzig i, malgrat l’èxit de les seves òperes, la seva situació econòmica era preocupant.

L’any 1845 estrenà a Magdeburg Undine, una de les seves obres més conegudes i de les poques que tenen temàtica fantàstica. El mateix any fou cridat a Viena com a director del Theater an der Wien, però l’èxit que el 1846 obtingué Der Waffenschmied ('L’armer') fou efímer. Els esdeveniments del 1848 l’animaren a escriure una òpera revolucionària, Regina, però la seva temàtica en feu impossible l’estrena (no es representà fins l’any 1899). Un canvi de director a Leipzig li permeté tornar-hi i estrenar la seva nova obra Rolands Knappen ('L’escuder de Roland'), de tema fantàstic, com Undine. Les seves esperances d’obtenir les places deixades per Wagner a Dresden i O. Nicolai a Berlín no es compliren, i ni tan sols es pogueren confirmar les promeses fetes des del Teatre de Leipzig.

Durant els seus darrers anys, Lortzing es veié obligat a acceptar treballs ocasionals com a director i també com a actor en teatres de molt diverses ciutats alemanyes. L’any 1850 assolí un càrrec de director en un modest teatre de Berlín. Malgrat que el nivell artístic de la institució era molt baix, escriví música per als seus espectacles i aconseguí que es programessin algunes de les seves òperes. En qualsevol cas, la direcció del teatre decidí fer fora aquell director que començava a patir problemes de sordesa. El 20 de gener de 1851 s’estrenà a Frankfurt la seva darrera òpera, Die Opernprobe ('Un assaig d’òpera'). Lortzing morí l’endemà d’un atac de cor, deu dies abans que acabés el seu darrer contracte.

Moltes de les primeres obres de Lortzing utilitzen, segons el costum dels teatres alemanys més provincians, fragments d’obres d’altres compositors, i fou gradualment que s’anà desenvolupant la seva consciència de compositor individual. Com a veritable home de teatre, professió en què exercí totes les funcions possibles, conegué de manera directa el seu públic i aprengué a satisfer les seves necessitats (Lortzing fou un dels pocs compositors del seu temps que escrivia els seus propis llibrets). L’estructura de les seves òperes no presenta especials novetats, però el seu llenguatge harmònic i la qualitat del seu contingut melòdic va guanyant en originalitat amb el temps. Encara que el terreny on sempre es mogué amb més seguretat fou el còmic, amb les seves òperes ’màgiques', Undine i Rolands Knappen, apareix amb tota legitimitat en el desenvolupament de l’òpera romàntica alemanya de C.M. Weber a R. Wagner. Fins i tot alguna de les seves obres còmiques, com Hans Sachs, influí Wagner més del que a aquest li hauria agradat reconèixer.

Obra

Música escènica

Don Juan und Faust, mús. inc. ('Don Juan i Faust', 1829); Der Pole und sein Kind, liederspiel ('El polonès i el seu fill', 1832); Der Weihnachtsabend, singspiel ('La Nit de Nadal', 1832); Andreas Hofer, singspiel (1832); Szenen aus Mozarts Leben, singspiel ('Escenes de la vida de Mozart', 1832); Die beiden Schützen, òpera ('Els dos caçadors', 1835); Czar und Zimmermann, òpera ('Tsar i fuster', 1837); Caramo, òpera (1839); Hans Sachs, òpera (1940); Casanova, òpera (1841); Der Wildschütz, òpera ('El caçador furtiu', 1842); Undine, òpera (1845); Der Waffenschmied, òpera ('L’armer', 1846); Zum Grossadmiral, òpera ('A casa del gran almirall', 1847); Regina, òpera (1848); Ein Nachmittag in Moabit, mús. inc. ('Una tarda a Moabit', 1850); Die Opernprobe, òpera ('Un assaig d’òpera', 1851)

Música vocal

Hymne ’Dich preist, Allmächtiger', v. solistes, cor, orq. ('Himne T’enalteixo, Totpoderós', 1822); Die Himmelfahrt Jesu Christi, oratori ('L’Ascensió de Jesucrist', 1828); Kantate zur Säkularfeier der Loge Minerva zu den drei Palmen ('Cantata al centenari de la lògia Minerva de les tres palmes', 1841); Das Lied vom 9. Regiment, Bar., cor, orq. ('La cançó del novè regiment', 1851); diverses obres per a v. masc. i cançons per a v. solista i pno.

Col·laboració: 
VEM

Llegir més...