Vida
Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi. A la ciutat polonesa de Stargard (Pomerània) conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí. Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical. Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de C.F. Zelter. Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant. L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma. Allí tingué l’ocasió d’estudiar les obres de G.P. Palestrina, que despertaren el seu entusiasme, i de completar els seus coneixements llegint diversos tractats sobre l'stile antico. Els anys de Nicolai a Roma foren decisius per a la seva carrera compositiva, ja que en aquesta ciutat es despertà el seu interès per l’òpera i el desig de compondre’n. El 1837 fou contractat com a mestre de capella i professor de cant al Hoftheater de Viena, però la seva feina en aquest teatre no li resultà satisfactòria i el 1838 deixà el càrrec i tornà a Itàlia, on pogué complir el seu somni d’esdevenir un compositor operístic. L’any 1839 estrenà Enrico II i el 1840, Il templario. Aquestes dues òperes gaudiren d’un èxit notable, però la següent, Odoardo e Gildippe, estrenada també el 1840, fou rebuda amb indiferència i Il proscritto, representada l’any següent, fracassà.
El mateix any 1841 Il templario assolí un gran èxit a Viena, i fou contractat com a primer director del Hoftheater. A partir del 1842, amb l’orquestra del Hoftheater, organitzà una sèrie de concerts, els primers dels quals foren dedicats a les simfonies de L. van Beethoven. Amb el temps aquests concerts reberen el nom de Concerts Filharmònics. Durant els seus anys a la capital austríaca treballà intensament en el projecte d’una òpera sobre el personatge shakespearià de John Falstaff, projecte que es materialitzà anys després. El 1847 renuncià el càrrec del Hoftheater i abandonà Àustria. L’any següent començà a dirigir el cor de la catedral de Berlín. Uns dos mesos abans de la seva mort estrenà a la capital prussiana Die lustigen Weiber von Windsor ('Les alegres comares de Windsor'), la seva reeixida comèdia shakespeariana i l’única de les òperes de Nicolai que encara és representada. Considerada la seva obra mestra, establí un primer model per a la important tradició de l'opéra-comique alemanya de mitjan segle XIX, la qual porta, a través de les obres d’A. Lortzing, fins a Els mestres cantaires de Nuremberg, de R. Wagner.
Obra
Òpera
Enrico II (Rosmonda d’Inghilterra) (1836); Il templario (1840); Odoardo e Gildippe (perduda, 1840); Il proscritto (1841); Die lustigen Weiber von Windsor ('Les alegres comares de Windsor', 1849)
Música vocal religiosa
Te Deum, v. solistes, 4 v., orq. (~1831); Missa, re M, 4 v. solistes, 4 v., orq. (1832); Pater Noster, 8 v., op. 33 (~1841); In assumptione Beatae Mariae Virginis, 5 v., op. 38 (s.d.); Salve regina, S., orq., op. 39 (s.d.); Die Strafe liegt auf ihm, motet, 8 v. ('El càstig recau sobre ell', publ. ~1850); Ehre sei Gott in der Höhe, motet, 8 v. ('Glòria a Déu a dalt del Cel', publ. ~1850); diverses obres perdudes (entre les quals: 5 salms, 2 litúrgies, 1 glòria)
Música coral profana
6 lieder, 4 v., op. 6 (publ. 1830); Verschiedene Empfindungen an einem Platz, S., 2 T., B., pno., op. 9 ('Diferents sensacions d’un lloc', s.d.); 3 Königslieder der älteren Berliner Liedertafel, 4 v. masc., op. 10 ('3 lieder reials de l’antic Orfeó Berlinès', s.d.); 3 romances, op. 24 (s.d.); Gesänge, 4 v. masc., op. 17 ('Cants', s.d.); Lied am runden Tisch, 8 v. ('Lied a la taula rodona', s.d.); prop de 10 altres obres perdudes
Veu i piano
3 lieder, op. 3 ('3 lieder ', publ. 1830); Deutsche Lieder, op. 13 ('Lieder alemanys', s.d.); Lieder und Gesänge, op. 15 ('lieder i cants', 1832?); Des Landwehrmanns Abschied ('El comiat del soldat de la milícia', s.d.); nombrosos altres lieder
Altres obres vocals
2 duets, S., B., pno., op. 14 (s.d.); 3 duets, S., B., pno., op. 15 (s.d.); Welch mächtiger Ruf, escena i ària, T., pno./orq., op. 21 ('Quin crit més poderós', s.d.); Rastlose Liebe, S., B., pno., op. 23 ('L’amor incansable', s.d.); Künstler Erdenwallen, 2 v. masc., pno., op. 31 ('El pelegrinatge de l’artista per la terra', publ. 1845)
Música instrumental
In morte di V. Bellini, marxa fúnebre (publ. ~1835); 2 simfonies (do m, 1835; re M, 1835); Sonata, pno., re m, op. 27 (publ. 1841); Adieu à Liszt, pno., op. 28 (s.d.); 3 études, pno., op. 40 (publ. 1840); diverses obres per a piano a 4 mans, perdudes