Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys (1908-12) escriví 120 cançons. Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927. Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten ('Consideracions d’un realista romàntic', 1947) i el 1964 publicà Weltsprache Musik ('La música, llenguatge universal'), on tracta de temes com l’acústica, la tonalitat, l’estètica i la filosofia amb una actitud molt conservadora, sense fer esment d’A. Schönberg ni P. Hindemith. Entre els seus deixebles hi hagué Johann Neopomuk David. Durant els anys vint i trenta escriví obres per a orquestra, i posteriorment es concentrà en les obres de cambra.