OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Cipriano de Rore

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor flamenc, actiu principalment a Itàlia.
Mechelen, Flandes, ~1515 — Parma, 1565

Vida

Si bé no es coneixen gaires dades sobre els començaments de la seva carrera, sembla que inicià la seva formació musical a la seva ciutat natal. Encara molt jove marxà a Itàlia, on passà la major part de la seva vida. Primer anà a Venècia, on podria haver estat deixeble d’Adriaan Willaert, llavors mestre de capella a Sant Marc. L’estil del seu primer llibre de madrigals, publicat a Venècia l’any 1542 per G. Scotto, denota la influència de Willaert i del seu cercle. Sembla que cap al 1545 entrà al servei del duc de Ferrara, Hèrcules II, com a mestre de capella. Després de la mort del seu protector obtingué un lloc a Brussel·les al servei de la regent dels Països Baixos, Margarida de Parma. A la primeria del 1561 es trobava a Parma al servei del marit d’aquesta, Ottavio Farnese. El 1563 fou proposat per a succeir a Willaert en el magisteri de capella de Sant Marc de Venècia, però diverses dificultats i problemes en el si de la capella impediren que es consolidés en aquest destí. Retornà a Parma l’any següent, i hi morí al cap de pocs mesos. Rore fou un dels grans conreadors del madrigal italià. A més del llibre del 1542, en publicà tres més de madrigals a cinc veus (1544, 1548 i 1557), el darrer dels quals combina madrigals de Rore i de Palestrina, i dos a quatre veus (1550 i 1557). La gran popularitat de què gaudiren aquestes obres portaren a l’edició d’un volum amb versions instrumentals d’alguns d’aquests madrigals. Gardano i Scotto, els més importants editors musicals venecians de l’època, en reimprimiren algunes col·leccions. En la reimpressió del llibre de l’any 1544, Gardano hi afegí el subtítol madrigali cromatici a causa de la seva notació. La major part dels madrigals aparegueren en edicions pòstumes, i alguns, en diversos reculls antològics. En els de la primera època, Rore utilitzà bàsicament textos de Petrarca, mentre que en els lliuraments següents preferí els versos de poetes contemporanis. En els uns i els altres, la principal característica és el respecte al sentit de les paraules, molt per damunt del respecte a l’estructura del vers. La seva gran atenció al text anticipa el nou estil que es difongué sobretot a partir de l’inici del segle XVII, si bé Rore sempre mantingué un ajustat equilibri en el tractament de les veus i utilitzà el cromatisme amb moderació. Dins el camp de la música profana, a més dels madrigals, també escriví unes quantes chansons amb text francès i una quinzena de motets amb textos llatins d’humanistes contemporanis. Així mateix compongué algunes obres de caràcter sacre: cinc misses, la Passio... secundum Joannem, tres llibres de motets a cinc veus (publicats els anys 1544, 1545 i 1549) i un altre a quatre veus (1563). Tot i que el seu nom s’associa principalment amb el madrigal i la música profana, la producció religiosa deixa entreveure perfectament la grandesa de la seva tècnica i el seu estil i una gran imaginació creativa. La major part de les misses utilitzen el procediment de la missa paròdia sobre composicions de Josquin Des Prés. Els motets, per la seva banda, denoten un tractament molt acurat dels textos. L’estil de Rore influí molt els compositors de la generació següent, molt especialment els també francoflamencs Roland de Lassus i Philippe de Monte. La seva influència arribà fins als italians Luzzasco Luzzaschi, que fou deixeble seu, i Claudio Monteverdi, el qual li reconegué el mèrit de ser, amb els seus característics madrigals cromàtics, el veritable fundador de la seconda prattica.

Obra

Música vocal religiosa

Motectorum liber primus, 5 v. (publ. 1544); Motetta, 5 v. (també conté alguns motets profans en llatí, publ. 1545); Il terzo libro di motetti, 5 v. (publ. 1549); Passio... secundum Joannem, 2-6 v. (publ. 1557); Motetta, 4 v. (publ. 1563); Sacrae cantiones, 5-7- v. (publ. 1595); 5 misses (Missa ’Vous ne l’aurez pas', 5 v., 1555, basada en una chanson de Josquin Des Prés; Missa ’Doulce mémoire', 5 v., 1566, basada en una chansonde Sandrin; Missa a note negre, 5 v., basada en la seva pròpia chanson a 4 v. Tout ce qu’on peut; Missa ’Praeter rerum seriem', 7 v., basada en un motet de Josquin Des Prés; Missa ’Vivat felix Hercules', 5 v.)

Música vocal profana

I madrigali, 5 v. (publ. 1542; versió ampliada com a Il primo libro de madrigali cromatici, 1544); Il secondo libro de madrigali, 5 v. (publ. 1544); Il terzo libro di madrigali, 5 v. (publ. 1548); Musica... sopra le stanze del Petrarcha... libro terzo, 5 v. (publ. 1548); Il primo libro de madrigali, 4 v. (publ. 1550); Il quarto libro de’i madrigali, 5 v. (publ. 1557); Il secondo libro de madregali, 4 v. (publ. 1557); Le vive fiamme de’ vaghi e dilettevoli madrigali, 4, 5 v. (publ. 1565); Il quinto libro de madrigali, 5 v. (publ. 1566)

Bibliografia

  1. Meier, B.: Cipriano di Rore (1516-1565): Opera omnia, Corpus Mensurabilis de Musica 14, 8 vols., American Institute of Musicology, Roma 1959-77
  2. Lowinsky, E.E.: Cipriano de Rore’s Venus motet: its poetic and pictorial sources, College of Fine Arts and Communications, Brigham Young University, Provo, Utah 1986
  3. La Via, S.: Il lamento di Venere abbandonata: Tiziano e Cipriano de Rore, Libreria musicale italiana, Lucca 1994
Col·laboració: 
MBT

Llegir més...