Vida
Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor. Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres. La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges. L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei. Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma. A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i cançons, en què mostra un gran talent, Tinctoris és important sobretot pels seus tractats teòrics. Escriví un diccionari de termes musicals (Terminorum musicae diffinitorum, 1495), el primer del seu gènere, i diversos tractats sobre la notació mensural (Proportionale musices, ~1473-74), els modes (Liber de natura et proprietate tonorum, 1476), el contrapunt (Liber de arte contrapuncti, 1477) i la pràctica musical (De inventione et usu musicae, ~1487). Un dels trets distintius d’aquestes obres teòriques és que inclouen referències tant a les autoritats dels temps antics com a les obres i els compositors de la generació de l’autor. Fou un dels teòrics musicals més importants del seu temps.
Obra
Música vocal religiosa
5 misses (Missa ’Cunctorum plasmator summus', 4 v.; Missa ’Nos amis', 3 v.; 3 misses sine nomine, 2 a 3 v., 1 a 4 v.); Alleluia, 2 v.; Fecit potentiam, 2 v.; Lamentationes Jeremie, 4 v.; O virgo miserere mei, 3 v.; Virgo Dei throno digna, 3 v.
Música vocal profana
Comme femme, 2 v., sobre el tenor d’una chanson de Binchois; De tous biens playne, 2 v., sobre el tenor d’una chanson de Hayne; D’ung aultre amer, 2 v., sobre el tenor d’una chanson d’Ockeghem; Helas le bon temps, 3 v.; Le souvenir, 2 v., sobre el tenor d’una chanson de Morton; Le souvenir, 4 v., sobre el discantus d’una chanson de Morton; O invida Fortuna, 3 v.; Tout a par moy, 2 v., sobre el tenor d’una chanson de Frye o Binchois; Vostre regart, 3 v.