OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

François-Joseph Fétis

Música

Sumari de l’article

música mús
Musicòleg, professor i compositor belga.
Lieja, Valònia, 1784 — Brussel•les, 1871

Vida

Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher (piano), i Rey (harmonia). El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma. Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue. L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític. El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brussel·les, lloc que ocupà fins la seva mort.

Com a compositor, mostrà influències dels clàssics vienesos i de la tradició operística francesa. Després d’un curt període en què, seguint els gustos del moment, es dedicà bàsicament a la producció operística (La vieille, 1826), les seves obres foren majoritàriament orquestrals i litúrgiques. G. Meyerbeer li confià, abans de morir, la revisió de L’Africaine. La faceta més important de F.J. Fétis fou la que desenvolupà en el camp de la musicologia, disciplina de la qual és considerat un dels fundadors. Els seus interessos foren molt diversos: es dedicà a la restauració del cant gregorià, l’estudi dels compositors flamencs del segle XV i l’ampliació dels estudis musicològics a la música popular occidental i a la música no occidental, entre altres aspectes. Inicià treballs de tal magnitud que sovint quedaren inacabats, com per exemple la Histoire générale de la musique (1869-76), una obra composta de cinc extensos volums, però que només arriba fins a la música del segle XV. L’obra teòrica més famosa de F.J. Fétis fou la Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique (1835-44), extensíssim diccionari biogràfic que posteriorment sofrí diverses revisions, i que a més conté un llarg prefaci on l’autor explica la seva concepció de la història de la música entesa com un procés en el qual "no hi ha progrés, hi ha senzillament canvis". D’acord amb les seves teories, doncs, cada societat i cada època inventaven les seves pròpies convencions artístiques.

Organitzà els Concerts Historiques a París i Brussel·les, que oferien programes de música antiga comentats per ell mateix. Aquesta posició tan oberta i avançada respecte a la música del passat contrastava amb el seu pensament conservador envers les noves tendències musicals que apareixien. Això convertí F.J. Fétis en un personatge sovint caricaturat com a erudit desconnectat del seu propi temps. Amb tot, la seva alta posició i la seva incansable activitat en tots els camps de la música el convertiren en un dels personatges més influents del món musical europeu del moment.

Obra

Òpera

L’amant et le mari (1820); Les soeurs jumelles (1823); Marie Stuart en Écosse (1823); Phidias (1824); Le bourgeois de Reims (1825); La vieille (1826); Le mannequin de Bergame (1832)

Música vocal religiosa

1 missa a 5 v. (1810); Requiem en expiation de la mort de Louis XVI (mús. perduda, 1814 o 1815); Requiem (1850); Te Deum (1856); Domine salvum fac regem nostrum, 4 v., org., orq. (1866)

Piano

2 concerts per a piano (perduts, 1800); 2 fantasies per a piano, op. 2-3 (1818); Préludes progressifs, op. 4 (1818); Fantaisie chromatique, op. 6 (1819); 3 sonates faciles, pno. a quatre mans, op. 7 (1819)

Altres obres instrumentals

3 quartets de corda (perduts, 1800); 60 preludis i fugues per a orgue (perduts, ~1840); 6 misses fàcils per a orgue (1840); 1 concert per a oboè (1854); 2 simfonies (núm. 1, si♮ M, 1862; núm. 2, sol m, 1863), 3 quintets de corda (1860-62); 1 concert per a flauta (1869)

Escrits

Méthode élémentaire et abrégée d’harmonie et d’accompagnement (publ. 1823); Traité du contrepoint et de la fugue (publ. 1824; versió ampliada, 1846); La musique mise à la portée de tout le monde (publ. 1830; versió ampliada, 1831); Traité élémentaire de musique (publ. 1831-32); Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique (publ. 1835-44; 2/1860-65); Méthode des méthodes de chant (publ. 1869); Histoire générale de la musique (publ. 1869-76)

Bibliografia

  1. Huys, B. i altres: François-Joseph Fétis et la vie musicale de son temps: 1784-1871, Brussel·les 1972
  2. Wangermée, R.: François-Joseph Fétis, musicologue et compositeur, Brussel·les 1951
Col·laboració: 
GMB

Llegir més...