OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Kaija Saariaho

Música
música mús
Compositora finesa.
Hèlsinki, 1952

Estudià composició amb P. Heininen a l’Acadèmia Sibelius d’Hèlsinki i el 1981 ingressà a l’Escola de Música de Friburg, on tingué com a mestres B. Ferneyhough i K. Huber. L’any següent feu un curs a l’IRCAM de París, ciutat on establí la seva residència. Utilitza l’electroacústica en la majoria de les seves obres, juntament amb instruments acústics i, de vegades, altres estímuls extramusicals, com textos, impulsos visuals o fenòmens naturals. El timbre i la textura del so són les variables principals de les seves primeres obres, com ara Verblendungen (1982-84), per a orquestra i cinta. En Jardin secret II (1984-86), per a clave i cinta, introduí l’aspecte rítmic. Lichtbogen (1985-86), per a nou instruments i electrònica en viu, mostra el seu interès per l’ús de l’ordinador en la creació. En 1986-87 compongué Io, per a ensemble, cinta i electrònica en viu. Models de la natura aplicats a la composició musical són Nymphea (1987), Du cristal (1989-90) i À la fumée (1990), encarregada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles. Amers (1992) i Près (1992) són recerques en síntesi de so. El 2000 presentà L’amour de loin al Festival de Salzburg, obra que tingué una repercussió notable. Ha estat guardonada nombroses vegades i actualment és una de les compositores més reconegudes d’Escandinàvia.

Col·laboració: 
ABL

Llegir més...