Vida
Possiblement s’educà a Reims. Cap al 1323 ingressà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, de qui fou secretari. La seva primera composició datable, el motet Bone pastor Guillerme/Bone pastor qui pastores, dedicat a Guillem III de Trie, en aquell moment arquebisbe de Reims, és de l’any 1324. Machaut recorregué Europa amb el seu patró, acompanyant-lo en les múltiples accions militars que emprenia. Per recomanació del rei, el papa Joan XXII li concedí una canongia en expectativa a Verdun (Lorena) el 1330, una altra a Arràs (Artois) el 1332 i una tercera a Reims el 1333. Aquesta última li fou atorgada en propietat el 1335 per Benet XII, motiu pel qual hagué de renunciar a les altres dues. Machaut es retirà a Reims cap al 1340 i continuà servint Joan de Luxemburg fins que aquest morí, el 1346. Un dels seus dits (poemes sobre temes quotidians), Le Jugement du Roi de Bohême, és dedicat al monarca.
Després d’haver servit Bona de Luxemburg durant un breu període, al final del 1349 passà al servei de Carles II de Navar ra, tal com ell mateix indica en Le Jugement du Roi de Navarre, sense que això li comportés trencar les bones relacions que tenia amb la casa reial de França. Carles fou fet presoner per Joan II de França al maig del 1356, i Machaut escriví llavors el seu llarg poema Le confort d’Ami, amb el propòsit de consolar-lo en el seu captiveri. Malgrat que li havia donat proves de la fidelitat més absoluta, quan divuit mesos més tard Carles fou posat en llibertat, Machaut se n’allunyà a poc a poc. L’últim document que els relaciona data del 16 d’octubre de 1361, moment en què el monarca li regalà una haca valorada en cinquanta escuts. A continuació Machaut estigué amb el duc de Berry, a qui dedicà el Dit de la fontaine amoureuse, i amb Carles, futur rei de França. La seva fama i el seu prestigi queden corroborats pel fet que aquest darrer el visità a casa seva pel desembre del 1361, així com el duc, el qual, acompanyat d’altres nobles, el visità a l’octubre del 1363. Arran de la presa d’Alexandria pel rei de Xipre, Pere de Lusignan, el 1365, Machaut compongué el ditLa Prise d’Alexandrie, que li dedicà. També estigué circumstancialment sota el patrocini d’Amadeu VI, duc de Savoia. Alguns detalls autobiogràfics dels seus últims anys apareixen recollits en el Voir dit, escrit entre el 1361 i el 1365, en el qual es refereixen els seus amors amb Péronne d’Armentières, que llavors tenia 19 anys. Des del 1355 fins a la fi dels seus dies, Machaut visqué acompanyat del seu germà Joan, el qual, per recomanació de Carles II, obtingué una prebenda a la catedral de Reims. En una data no determinada se’ls uní Eustache Deschamps, nebot i deixeble seu, que fou autor de dues cèlebres balades que lamenten la mort de l’artista; ambdues foren musicades per Franciscus Andrieu a la doble balada Armes, amours, dames, chevalerie/O flour des flours de toute mélodie, que transmet el còdex de Chantilly, Musée Condé 564. La seva producció, tant musical com poètica, es conserva teòricament completa en els manuscrits de la Biblioteca Nacional de París, fons francès 1584, 1585, 1586, 9221, 22545/6, i de la Wildenstein Collection de Nova York.
Machaut és el representant més destacat de l'ars nova i un dels primers compositors que posà en joc l’àmplia gamma de possibilitats d’aquest estil. Les seves obres apareixen escrites en metre ternari i binari, atenent a l’equiparació entre ambdues mesures promulgada per Philippe de Vitry i Jean des Murs. Excepte l'Hoquetus, totes duen text a una o diverses veus. Les peces polifòniques acostumen a tenir caràcter melismàtic, mentre que les monòdiques són molt més sil·làbiques. Tan sols la Messe, l'Hoquetus i sis motets en llatí pertanyen al gènere religiós; la resta de les seves obres són profanes. Un tret nou i característic del seu estil és la gran varietat de motius rítmics que emprà; els silencis i les síncopes abunden en el cantus de les seves composicions, especialment en les de l’última etapa. Machaut utilitza assíduament la isorítmia, terme que fa referència a la tècnica mitjançant la qual els motets, i de vegades també altres formes musicals, empren llargs passatges idèntics quant al ritme, però no pel que fa a la melodia. Tots els seus motets, excepte tres, són isorítmics, igual que l'Hoquetus i quatre dels sis moviments de la Messe. En algunes ocasions la isorítmia s’estén a totes les veus, però sobretot s’empra en les de tenor i contratenor.
El nucli de la seva producció musical és constituït per cançons polifòniques, les primeres del gènere escrites amb un acompanyament presumiblement instrumental. En les cançons a dues veus, la part acompanyant acostuma a ser un tenor que es mou, per regla general, entre una octava i una cinquena per sota del cantus. En les obres a tres veus s’acostuma a afegir un contratenor, escrit en la tessitura del tenor. Les obres a quatre veus duen un triplum per sobre del cantus. Les harmonies que empra es basen en una subdivisió en tres categories de dos intervals: consonàncies perfectes (8a i 5a), consonàncies imperfectes (3a i 6a) i dissonàncies (2a, 4a i 7a). L’interval bàsic és el de 5a major o perfecta. Machaut fou el primer compositor que escriví una missa polifònica. Algunes de les seves obres, construïdes en forma de cànon, són excepcionals per a la seva època.
La seva obra musical comprèn la Messe de Nostre Dame, a quatre veus, amb sis moviments de l’ordinari; l'Hoquetus David, a tres veus; 18 lais, a una i dues veus; 23 motets, a tres i quatre veus; el Remède de Fortune, roman on s’interpolen set números musicals pertanyents a set gèneres, entre els quals la complainteTels rit au main i la chanson royaleJoie, plaisance et douce nourriture ; 21 rondeaux a dues, tres i quatre veus; 32 virelais, uns de monòdics i altres a dues veus i 40 ballades a tres i quatre veus.
Obra
Motets
, 23 motets (19 a 3 v., 4 a 4 v.), entre els quals: Aucune gent/ Qui plus aimme/ Fiat voluntas tua, 4 v.; Bone pastor Guillerme/ Bone pastor qui pastores, 3 v.; Christe qui lux es/ Veni Creator/ Tribulatio proxima, 4 v.; Felix virgo/ Inviolata/ Ad te suspiramus, 4 v.; Quant en moy/ Amour et biaute/ Amara valde, 3 v.; Quant vraie amour/ O series summe rata/ Super omnes speciosa, 3 v.; Qui es promesses de Fortune/ Ha, Fortune! trop suis mis loing/ Et non est qui adjuvet, 3 v.; Tout corps qui/ De souspirant cuer/ Suspiro, 3 v.
Ballades
42 ballades (1 a 1 v., 15 a 2 v., 23 a 3 v., 3 a 4 v.), entre les quals: Amours me fait desirer, 3 v.; Biaute qui toutes autres pere, 3 v.; Dame, comment qu’amez de vous, 2 v.; Dame de qui toute ma joie vient, 3 v.; Dame, se vous m’estés lonteinne, 1 v.; De Fortune me doy pleindre, 3 v.; Doulz amis, oy mon compleint, 2 v.; En amer a douce vie, 3 v.; Je puis trop bien ma dame comparer, 3 v.; Ma chiere dame, a vous, 3 v.; Ne pensés pas, dame, que je recroie, 2 v.; Pour ce que tous mes chans fais, 2 v.; Quant Theseus/ Ne quier veoir, 4 v.; S’Amours ne fait, 2 v.; Se pour ce muir, 3 v.
Rondeaux
21 rondeaux (7 a 2 v., 12 a 3 v., 2 a 4 v.), entre els quals: Ce qui soustient, 2 v.; Helas, pour quoy, 2 v.; Ma fin est mon commencement, 3 v.; Merci vous pri, 2 v.; Puis qu’en oubli, 3 v.; Quant je ne voy ma dame, 3 v.; Rose, liz, 4 v.
Virelais
33 virelais (25 a 1 v., 1 a 3 v., 7 a 3 v.), entre els quals: Dame, a vous sans retollir, 1 v.; Dame, mon cuer emportés, 2 v.; Douce dame jolie, 1 v.; Dou mal qui m’a longuement, 1 v.; De bonté, de valour, 1 v.; Dieus, Biaute, Douceur, 1 v.; En mon cuer a un descort, 2 v.; He, dame de valour que j’aim, 1 v.; Mors sui se je ne vous voy, 2 v.; Plus dure qu’un dyamant, 2 v.; Se je souspir parfondement, 2 v.
Lais
19 lais (15 a 1 v., 2 a 3 v., 1 a 2 v., 1 a 1 i 3 v.), entre els quals: Amours doucement me tente, 1 v.; Contre ce doulz mois de may, 1 v.; En demantant et lamentant, 3 v.; Je ne cesse de prier, 1, 3 v.; Malgré Fortune et son tour, 1 v.; Qui bien aimme, a tart oublie, 1 v.; S’onques douleureusement, 3 v.; Un mortel lay vueil commencier, 1 v.
Diversos
Messe de Nostre Dame, 4 v.; Hoquetus David, 3 v.; 1 chanson royale (Joie, plaisance et douce nourriture, 1 v.), 1 complainte (Tels rit au main qui au soir, 1 v.)
Bibliografia
- Dömling, W.: Die mehrstimmigen Baladen, Rondeaux und Virelais von Guillaume de Machaut, H. Schneider, Tutzing 1970
- Earp, L.: Guillaume de Machaut: A Guide to Research, Garland, Nova York i Londres 1995
- Leech-Wilkinson, D.: Machaut’s Mass. An Introduction, Clarendon Press, Oxford 1990
- Machabey, A.: Guillaume de Machaut, 130?-1377: la vie et l’oeuvre musicale, 2 vol., París 1955
- Reaney, G.: Guillaume de Machaut, Oxford University Press, Londres 1971
- Guillaume de Machaut, poète et compositeur. Colloque-Table ronde, Klincksieck, París 1982