OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Philippe de Vitry

Philippus de Vitriaco
Música

Sumari de l’article

Philippus de Vitriaco
música mús
Compositor, teòric i poeta francès.
Vitry, Xampanya, 1291 — Meaux, Illa de França, 1361

Vida

Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium. Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó. Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc., el 1351 es convertí en bisbe de Meaux. Vitry fou objecte d’encesos elogis per part de diversos intel·lectuals i artistes. Així, Petrarca s’hi re-fereix qualificant-lo d'"incomparable poeta de França". Pierre Bersuire el defineix com "un home d’extraordinària intel·ligència, especialista en filosofia moral i història antiga i expert en totes les disciplines matemàtiques". Jean des Murs li dedicà el seu Opus quadripartirum numerorum, on diu que era l’únic en aquest món que estimava més que la seva obra. Lleó Hebreu, un dels astrònoms i matemàtics més famosos del seu temps, afirma que era expertíssim en la ciència musical, i en els Quatuor principalia se’l defineix com "la flor de l’univers musical". De tots els seus escrits de tipus històric i científic, l’única cosa que es conserva és el tractat Ars Nova -si és realment seu-, en versions no sempre idèntiques degudes probablement a alguns dels seus deixebles. En aquesta obra apareixen conceptes referits al ritme i la notació musical que, si bé no són del tot nous, es formulen d’una manera original. Les novetats més importants que aporta són la del valor de la minima i de la mesura imperfecta del temps musical (equivalent actual dels compassos i les seves subdivisions de tipus binari). Reconeix l’existència de cinc valors musicals: duplex longa, longa, brevis, semibrevis i minima, i estableix el denominat sistema de les quatre prolacions, que distingeix quatre tipus de mesura: el temps perfecte amb prolació major (compàs de 9/8), el temps perfecte amb prolació menor (compàs de 3/4), el temps imperfecte amb prolació major (compàs de 6/8) i el temps imperfecte amb prolació menor (compàs de 2/4). Segons l’autor anònim de Les règles de la seconde rhétorique, Vitry fou l’inventor de la notació de color vermell, una de les principals funcions de la qual és indicar un canvi de mesura respecte a la que indica la notació negra. L’autor de Les règles diu, també, que Vitry "trouva la manière des motets, et des balades, et des lais, et des simples rondeaux ", afirmació impossible de provar per l’escassa mostra d’obra seva que s’ha conservat, tant poètica com musical. Seus són els dos poemes breus Chapel des trois fleurs de lis i Dict de Franc Gautier, una balada sense música més la part que correspon a un jeux-parti, que escriví conjuntament amb Jean de Savoie i Jean Champion; presumiblement també són seus els poemes de tots els motets la música dels quals li ha estat atribuïda. Aquests, que depassen escassament la dotzena, han estat transmesos per un gran nombre de manuscrits disseminats per tot Europa, de Polònia a Espanya, i d’Itàlia a Anglaterra. Els que pertanyen a una primera etapa formen part de les intercalacions musicals que Chaillou de Pesstain introduí en el Roman de Fauvel (París. Bibl. Nationale, f. fr. 146), que és possible que transmeti més obres de Vitry que les que se li atribueixen fins ara. A Catalunya, els dos únics manuscrits que duen algun motet seu pertanyen a l’Arxiu Diocesà de Tarragona; es tracta de dos folis solts que copien, de manera independent, el motet Colla iugo / Bona condit /Libera me, Domin.

Tots els motets de Vitry duen el text en llatí llevat del Douce playsence/ Garison/ Neuma quinti toni. Els motets Vos qui admiramini/ Gratissima / Contratenor/ Gaude gloriosa, Impudenter circuivi/ Virtutibus/ Contratenor/ Tenor [Alma Redemptoris mater ] i O canenda/ Rex quem metrorum/ Contratenor/ Rex regum són a quatre veus, i la resta, a tres. Tots, però, participen de les característiques pròpies del motet del darrer terç del segle XIII, amb el tenor com a base estructural de la composició i dues veus superiors que canten textos diferents. Amb tot, entre els motets de Vitry i els de qualsevol altre d’època immediatament anterior hi ha diferències notables. En primer lloc, tots presenten un tenor estructurat tant rítmicament com melòdicament, que es desenvolupa mitjançant valors de llarga durada; en el cas que el motet sigui a quatre veus, una d’elles, la del contratenor, és rítmicament complementària de la del tenor. En segon lloc, les dues veus superiors es desenvolupen per mitjà de valors, sobretot, desemibreves i minimae, la qual cosa fa augmentar la seva flexibilitat tant melòdica com contrapuntística. Finalment, l’estructura general de la seva obra es divideix per períodes, en funció o no de la pròpia estructura del tenor, que tendeixen a ser isorítmics i, fins i tot, circumstancialment isomelòdics.

L’estructura poètica dels textos que utilitza Vitry en els seus motets, i en especial la que correspon a la veu del motetus, acostuma a reflectir la pròpia estructura rítmica de la veu del tenor i la de l’obra en general. Si en els motets més primerencs ja s’aprecia un lleuger desplaçament del final i principi dels versos i estrofes respecte del final i principi dels períodes musicals als quals corresponen, en motets com Petre clemens/ Lugentium/ Tenor i algun altre de més tardà el desplaçament es constitueix com un element essencial de la pròpia textura de la composició; en aquest sentit anticipen els de Guillaume de Machaut, que segurament el prengué com a model. Valorats en el seu conjunt, els motets de Vitry constitueixen una barreja o un punt d’encontre entre raciocini i fantasia, determinant per a l’evolució del gènere i, en general, de l’art de la composició polifònica.

Obra

Motets

Colla iugo/Bona condit/Libera me, Domine ; Cum statua/Hugo/Magister ; Douce playsence/Garison/Neuma quinti toni ; Firmissime/Adesto/Alleluya, Benedictus ; Floret/Florens/Neuma ; Garrit gallus/In nova fert/N[euma] ; Impudenter circuivi/Virtutibus/Contratenor/Tenor [Alma Redemptoris mater] ; O canenda/Rex quem metrorum/Contratenor/Rex regum ; Petre clemens/Lugentium/Tenor, dedicat al papa Climent VI elegit l’any 1342; Tribum/Quoniam secta/Merito hec patimur ; Tuba sacre fidei/In arboris/Virgo sum ; Vos qui admiramini/Gratissima/Contratenor/Gaude gloriosa

Bibliografia

  1. Fuller, S.: A Phantom Treatise of the Fourteenth Century? The Ars Nova, "Journal of Musicology", IV, 1985-86
  2. Reaney, G., Gilles, A. i Maillard, J., eds.: Philippi de Vitriaco Ars Nova, "Corpus Scriptorum de Musica", 8, American Institute of Musicology, 1964
  3. Roesner, E., Regalado, N. i Avril, F., eds.: Le Roman de Fauvel in the Edition of Mesire Chaillou de Pesstain, Nova York 1990
  4. Schrade, L., ed.: The Works of Philippe de Vitry, Polyphonic Music of the Fourteenth Century I, Édit. de L’Oiseau-Lyre, Mònaco 1956
  5. Wathey, A.: The Motets of Philippe de Vitry and the Fourteenth-Century Renaissance, "Early Music History", XII, 1993
Col·laboració: 
MCG

Llegir més...