OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Jean Mouton

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor francès, un dels autors de motets més importants del començament del segle XVI.
Hollingue, ara Haut-Wignes, Nord-Pas-de-Calais, 1459 — Saint Quentin, Picardia, 1522

Vida

El 1483 fou nomenat mestre de capella a Nesle. El 1500 era a la població d’Amiens, a la catedral de la qual ensenyava música als nens cantors. L’any següent, passà a l’església de Sant Andreu a la col·legiata de Grenoble i hi exercí la direcció musical. A partir del 1502 començà a treballar a la cort de Lluís XII, al servei del qual romangué la resta de la seva vida, tot encarregant-se de compondre música per a les principals celebracions públiques i privades. Un fragment del text del seu motet Christe redemptor, O rex omnipotens fa pensar que fou compost per a celebrar les noces reials entre Anna i Lluís XII el 1499, fins i tot abans que Mouton estigués compromès amb la cort. Així doncs, possiblement, ja feia temps que hi aspirava a un càrrec. Ja oficialment al servei reial, compongué el motet Non nobis Domine, escrit per a celebrar el naixement de Renata (1510), la segona filla del monarca. Un altre motet, Quis dabit oculis nostris, reflecteix el dol per la mort de la reina el 1514. Mouton també compongué per a altres personatges. Aquest és el cas del motet titulat Christus vincit, Christus regnat, amb motiu de l’elecció de Lleó X com a papa el 1513. De fet, un nombre considerable de fonts del segle XVI demostren que el mestre era un dels compositors predilectes del pontífex. Així, per exemple, el cèlebre teòric H. Glareanus, que estudià a París entre el 1517 i el 1522 i que conegué personalment Mouton, deixà escrit que el papa Lleó X era molt afeccionat a les misses d’aquest compositor. Mouton seguí al servei de la corona francesa la resta de la seva vida i el 1515 compongué un altre motet, Domine salvum fac regem, amb motiu de la coronació de Francesc I. Els darrers anys de la seva vida li fou concedit un benefici a Saint Quentin.

Malgrat que la documentació d’aquest període s’ha perdut i no hi ha res segur, és possible que Mouton fos nomenat canonge el 1518. A més de la seva rellevància com a compositor i de la seva posició destacada entre els músics de la cort francesa, ocupa un lloc d’honor en la història de la música com a mestre d’Adriaan Willaert, el qual fou un dels grans compositors del segle XVI i un nexe d’unió amb els autors francoflamencs que més influïren en la música italiana del darrer període del Renaixement. De la producció musical de Mouton es conserven més de cent motets, al voltant de quinze misses i més de vint chansons. Gairebé la meitat d’aquestes obres foren impreses en vida del compositor per O. Petrucci i Le Roy&Ballard. La resta circulà per moltes biblioteques d’Europa en forma manuscrita i en antologies impreses. Tot i que imità moltes de les tècniques i dels paràmetres estilístics de Josquin Des Prés, sembla poc probable que hagués arribat a ser alumne seu, ja que molts compositors del començament del segle XVI en seguiren el model compositiu. La música de Mouton es caracteritza per una melodia suau i fluida. Els motius musicals que usa són curts, incisius i molt perfilats. Malgrat la seva predilecció per les sonoritats plenes, també acostumava a separar l’àmbit de les veus, amb la qual cosa aconseguia aclarir la textura de la polifonia. En els motets es pot observar la trajectòria compositiva de Mouton des de la joventut, període en què donava una importància central al disseny musical i als elements constructius, fins a la maduresa, fase en la qual combinava assenyadament els passatges homofònics amb les seccions imitatives, a la vegada que conferia més protagonisme al text i a l’expressió dramàtica. Aquesta evolució estilística es manifesta en motets com Sancti Dei omnes, O Maria, virgo pia i O quam fulgens in aetheris, en els quals la música s’orienta cap a un sentit acordal, potser com a resultat de la seva confrontació amb la música italiana, i concretament amb les laudes. Les seves misses representen la transició des de la tècnica del cantus firmus cap als nous procediments de paràfrasi i paròdia i moltes d’elles foren compostes durant la seva època de maduresa, entre el 1505 i el 1515. Les chansons, com també els motets, mostren una gran varietat d’estils.

Obra

Misses

Missa ’Alleluya', 4 v.; Missa ’Alma Redemptoris mater', 4 v.; Missa ’Argentum et aurum non est mihi', 4 v.; Missa ’Benedictus Dominus Deus', 4 v. (sobre un motet de Févin); Missa d’Allemagne, 4 v. (igual que la Missa ’Regina mearum'); Missa ’Dictes moy toutes vos pensées, 4 v. (sobre una cançó de Compère); Missa ’Ecce quam bonum', 4 v.; Missa ’Faulte d’argent', 4 v.; Missa ’L’homme armé', 4 v. (també atribuïda a Forestier); Missa ’L’oserai je dire', 4 v.; Missa ’Quem dicunt homines', 4 v. (sobre un motet de Richafort); Missa ’Regina mearum', 4 v.; Missa sans cadence, 4 v.; Missa ’Tu es Petrus'; Missa ’Tua est potentia', 4 v.; Missa ’Verbum bonum', 4 v. (sobre un motet de Therache); 2 misses dubtoses més (Missa ’Da pacem', 4 v., perduda; Missa ’Sancat Trinitas', 4 v., també atribuïda a Févin)

Motets

Més de 100 motets, entre els quals: Ave fuit prima salus, 4 v.; Ave Maria gemma virginum, 8 v.; Ave Maria gratia plena, 4 v.; Benedicam Dominum, 6 v.; Bona vita, bona reflectio, 4 v.; Christe redemptor, O rex omnipotens, 4 v.; Christus vincit, Christus regnat, 4 v.; Da pacem Domine, 6 v.; Domine salvum fac regem, 4 v.; Factum est silentium in caelo, 4 v.; Gratia plena ipsa, 4 v.; In omni tribulatione, 4 v.; Lauda Christum, 3 v.; Libera animam meam, 4 v.; Miserere mei Deus, 4 v.; Non nobis Domine, 4 v.; O Maria virgo pia, 4 v.; O quam fulgens in aetheris, 4 v.; Peccata mea, Domine, 5 v.; Quam pulchra es, et quam decora, 4 v.; Quis dabit oculis nostris, 4 v.; Salva nos, Domine, 6 v.; Sancti Dei omnes, 4 v.; Spiritus Domini, 4 v.; Tua est potentia, 5 v.; Verbum bonum et suave, 8 v.

Música vocal profana

Més de 20 chansons, entre les quals: Adieu mes amours, 4 v.; De tous regretz, 4 v.; Du bon du cueur, 5 v.; Jamais n’aymeray masson, 3 v.; Le berger et la bergère, 5 v.; Qui ne regrettoit, 4 v.; Vrai dieu d’amours, 5 v.; Vray dieu qu’amoureux ont de peine, 6 v.

Bibliografia

  1. Dammann, R.: Studien zu den Motetten von Jean Mouton, Universitat de Freiburg, 1952
  2. Dunning, A.: Die Staatsmotette 1480-1555, Utrecht 1970
  3. Gallico, C.: La época del Humanismo y del Renacimiento, dins Historia de la música, 12 vol., Turner, Madrid 1986
  4. Kast, P.: Studien zu den Messen des Jean Mouton, Universitat de Frankfurt, 1955
  5. Minor, A.C.: The Masses of Jean Mouton, Universitat de Michigan, 1951
  6. Reese, G.: La música en el Renacimiento, Alianza, Madrid 1988
  7. Shine, J.M.: The Motets of Jean Mouton, Universitat de Nova York, 1953
Col·laboració: 
MLC

Llegir més...