Estudià orgue amb L.V. Vierné i composició amb G. Fauré i Ch.M. Widor. Després d’una primera etapa dedicada a la composició, es consagrà fonamentalment a l’ensenyament. Fou professora d’harmonia al Conservatori de París (1909-24), a l’École Normale de Musique (1920-39) i al Conservatori Americà de Fontainebleau (des del 1921). El 1949 tornà al Conservatori de París com a professora d’acompanyament. Per les seves classes van passar figures com A. Copland, E. Carter, J. Françaix, I. Markevitch o W. Piston. Desenvolupà una gran activitat com a directora i fou una de les primeres dones que dirigí una orquestra simfònica.