i Henri Dutilleux | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Henri Dutilleux

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor francès.
Angers, Maine i Loira, 1916

Vida

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els seus estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N. Gallon i Ph. Gaubert. Guanyador del Premi de Roma (1938), exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França. Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París (1942) i director del Service des illustrations musicales de la Radiodiffusion Française entre el 1945 i el 1963. També fou professor de composició a l’Escola Normal de Música de París (1961-70) i del Conservatori de Música de París (1970-71). Li han estat atorgats diversos guardons internacionals, entre els quals el Premi Internacional Maurice Ravel (1987) i el Premi Imperial del Japó (1994). Autor d’una obra poc extensa però molt personal, la seva producció no es pot adscriure a cap corrent concret, tot i que a les composicions dels primers anys es feu sentir el pes de la música impressionista francesa, especialment de M. Ravel, C. Debussy i A. Roussel. L’estrena de la Sonata per a piano el 1947 fou el punt de partida d’un reconeixement que augmentà amb la Primera Simfonia (1950). Un dels trets més característics del seu llenguatge és la divisió del conjunt de l’orquestra en petites agrupacions que li permeten experimentar amb nous efectes sonors. La seva personalitat és considerada una de les més originals i creatives aparegudes a França a la segona meitat del segle XX. Assimilà elements provinents de tendències musicals molt diverses, però aconseguí crear un llenguatge molt personal, caracteritzat per la constant recerca de noves vies expressives.

Obra

Música escènica

L’anneau du roi, escena lírica (1938); Les hauts de Hurlevent, mús. incid. (1945); La princesse d’Élide, mús. incid. (1945); Monsieur de Pourceaugnac, mús. incid. (1948); Hernani, mús. incid. (1952); Le loup, ballet (1953)

Orquestra

Sarabande (1941); 2 simfonies (núm. 1, 1951; núm. 2, Le double, 1959); Sérénade (1956); Métaboles (1965); Tout un monde lointain..., vlc. i orq. (1970); Timbres, espace, mouvement ou La nuit étoilée (1978, rev. 1991); Concert per a violí (1982); L’arbre des songes, vl. i orq. (1985); Mystère de l’instant (1989)

Cambra

Sarabande et Cortège, fg., pno. (1942); Sonatine, fl., pno. (1942); Choral, Cadence et fugato, pno., trb. (1950); Figures de résonances, 2 pno. (1970); Ainsi la nuit, qt. c. (1976-77); Diptyque, ob., clav., cb., perc. (1988); Les Citations, ob., clav., cb., perc. (1991)

Solo

Au gré des ondes, pno. (1946); Sonata per a piano (1947); Bergerie, pno. (1947); Résonances, pno. (1965); Trois Strophes sur le nom de SACHER, vlc. (1976); Le jeu des contraires, pno (1988)

Música vocal

La geôle, Bar./Ms., orq. (1944); Trois sonnets de Jean Cassou, Bar., orq. (1954); San Francisco Night, S., pno. (1964)

Col·laboració: 
OPT

Llegir més...