Vida
Provenia d’una família que destacà en diversos àmbits culturals i era professor particular de música. Home de sòlida formació i extensa cultura, feu amistat amb intel·lectuals del seu temps, com ara el polític i filòsof E. Burke i el pintor J. Reynolds. Mogut per l’afany d’ampliar els seus coneixements musicals, viatjà per França, Itàlia, Alemanya i els Països Baixos i deixà un valuós testimoni escrit de les seves experiències en aquests països. Obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i formà part de la Royal Society de Londres. De les seves composicions es conserven un conjunt de sonates, concerts i cançons, obres totes elles que revelen un domini de l’ofici. No obstant això, Burney és recordat sobretot com a historiador, ja que és a la historiografia musical que dedicà més esforços. Entre la seva extensa producció literària destaca A General History of Music from the Earliest Ages to the Present Period... (1776-89), en quatre volums. Aquesta obra s’emmarca dins els corrents historiogràfics derivats de l’empirisme anglès i de l’enciclopedisme francès de l’època de la Il·lustració.
Obra
Música instrumental
22 sonates (6 per a 2 vl., vlc./clav., op. 1, 1748; 6 per a 2 vl., b. c., op. 4, 1759; 6 per a clav., 1761; 4 per a clav., vl., vlc., 1770); 14 sonates o duos (6 per a 2 fl./vl., op. 3, 1754; 8 per a 2 pno./clav., 1777-78); Preludis, fugues i interludis, org. (1784)
Música vocal
6 cançons compostes per al temple d’Apol·lo, op. 2 (1750); The Cunning Man (adapt. de Le devin du village de Rousseau, 1766); XII Canzonetti a 2 voci in canone (1790)