Vida
Fill de Pieter Swibberszoon, que era organista de l’església de Sant Nicolau d’Amsterdam, adoptà el cognom matern. De vegades s’ha especulat amb la possibilitat que anés a estudiar a Venècia amb Gioseffo Zarlino, però aquesta és una dada que no ha pogut ser verificada documentalment. Sí que es pot assegurar que es formà amb el seu pare, amb el pastor Jacob Buyck de l’església on aquest exercia i amb el contratenor i instrumentista de vent Jan Willemszoon Lossy a Haarlem. Abans del 1580, segurament el 1577, ja era organista a Sant Nicolau, església que amb la conversió de la ciutat al calvinisme l’any 1578 passà a ser de titularitat municipal. En l’exercici del seu càrrec de funcionari, tenia l’obligació de tocar durant unes determinades hores al dia en aquell recinte, com si es tractés de concerts públics. Ben aviat obtingué molta fama com a improvisador a l’orgue o bé al clavicèmbal i rebé el sobrenom de l’‘Orfeu d’Amsterdam’.
Simultàniament també es dedicà a l’ensenyament i fou un mestre molt apreciat en el seu temps. Diverses ciutats dels Països Baixos i, sobretot, alemanyes becaren els seus joves músics perquè tinguessin l’oportunitat de formar-se al seu costat, i alguns dels seus deixebles arribaren a convertir-se en músics molt apreciats arreu. Entre ells, alguns vinguts de lluny, hi hagué Andreas Düben, Peter Hasse, Samuel Scheidt, Paul Siefert, Jacob Praetorius i Heinrich Scheidemann.
En certa manera, pot ser considerat el pare de l’anomenada escola organística nord-alemanya, que fou tan activa durant el segle XVII i de la qual formaren part molts dels seus antics alumnes. La seva influència pot resseguir-se fins els temps de Bach. Tot i que es té constància de les relacions que mantingué amb músics anglesos com John Bull o Peter Philipps, passà la major part de la seva vida a la ciutat d’Amsterdam, d’on només s’absentà per inspeccionar orgues i aconsellar sobre la seva construcció, arranjament i restauració. Sembla que abraçà la fe calvinista, però sense desvincular-se de la comunitat catòlica.
Conreà tant la composició vocal com la instrumental. La seva extensa producció vocal, al més sovint a cinc veus, inclou trenta-tres chansons profanes, prop de quaranta motets, dinou madrigals i 150 arranjaments de salms. Tota la seva obra vocal s’inclogué en col·leccions publicades entre els anys 1594 i 1621. Els dos volums de chansons franceses aparegueren a Leiden i Anvers el 1594 i el 1612. L’any 1617 publicà el seu primer llibre de motets a vuit veus, Canticum in honorem nuptiarum..., però la seva obra més coneguda i important en aquest camp és Cantiones sacrae, a cinc veus i baix continu (Anvers, 1619), una col·lecció de motets amb textos inserits dins la tradició catòlica. Els madrigals estan molt influïts pels models d’Andrea Gabrieli i Luca Marenzio. La part més voluminosa i interessant de la producció vocal, no obstant això, correspon als arranjaments de salms, dels quals publicà quatre volums al llarg de tota la seva trajectòria creativa. Les peces d’aquesta obra monumental que abraça tot el Llibre dels Salms no estaven, amb tota probabilitat, destinades a ser interpretades durant els serveis públics calvinistes. Ben al contrari, anaven dirigides a determinats cercles calvinistes minoritaris de la ciutat. Segurament foren escrites per a un grup d’afeccionats reunits en una mena de collegium musicum o acadèmia que el mateix compositor s’encarregava de dirigir i degueren ser interpretades en aquest ambient restringit i íntim. En lloc d’utilitzar la versió holandesa del saltiri, sovint emprada pels seus contemporanis, preferí els textos mètrics francesos establerts per C. Marot i T. De Bèze. N’escriví un cicle completíssim, en el qual desplegà una gran inventiva i originalitat en el tractament musical, amb passatges homofònics combinats amb altres de contrapuntístics i un ús intens de la imitació entre les veus. Els motius musicals utilitzats com a cantus firmus unificador provenen del salteri de Ginebra.
Tingué també una important activitat compositiva en el camp de la música instrumental, però cap obra no arribà a ser publicada en vida seva. Se n’han conservat unes setanta composicions per a tecla, la major part de les quals són fantasies, encara que també hi ha algunes toccates i variacions. En aquestes obres, en què és detectable la influència dels virginalistes anglesos, es pot observar l’anunci d’un nou horitzó estètic i tècnic en la composició musical per als instruments. Fou un dels primers autors que explotaren les possibilitats del desenvolupament dels temes. Les seves fantasies estan basades en un únic tema, a partir del qual es dona unitat a tota la composició. Gràcies a aquesta nova tècnica, fou capaç de construir obres de gran abast sense perdre el sentit unitari. La seva contribució a la gènesi de l’estructura de la fuga és rellevant. De fet, fou el pioner en el tractament del treball a partir d’un tema al qual se li afegeixen gradualment els contratemes. Les seves obres, especialment les composicions per a tecla, gaudiren d’una gran difusió i foren copiades en manuscrits dispersos per tot Europa. En molts sentits pot ser considerat el darrer compositor de l’escola polifònica neerlandesa.
Obra
Música vocal religiosa
50 psaumes de David, mis en musique, 4-7 v. (publ. 1604; 2a edició amb el títol de Premier livre des psaumes de David mis en musique, 1624); Livre second des psaumes de David, nouvellement mis en musique, 4-8 v. (publ. 1613); Livre troisieme des psaumes de David, nouvellement mis en musique, 4-8 v. (publ. 1614); Sechs-stimmige Psalmen, auss dem ersten und andern Theil seiner aussgangenen frantzösischen Psalmen, 6 v. (‘Salms a sis veus, de la primera i la segona parts a partir dels salms en francès’, publ., 1616); Canticum in honorem nuptiarum... Iohannis Stoboei... et... Reginae... Davidis Möllerei... relicta vidua, 8 v. (publ. 1617); Cantiones sacrae, 5 v., b.c. (publ. 1619); Livre quatriesme et conclussional des peaumes de David, nouvellement mis en musique, 4-8 v. (publ. 1621); Melos fausto quondam thalamo... conjugum Paris dictatum... studio et cura Iohannis Stabaei, 5 v. (publ. 1638)
Música vocal profana
Chansons... de M. Iean Svvelingh organiste, et Corneille Verdonq nouvellement composéss... accommodées tant aux instruments, comme à la voix, 5 v. (publ. 1594); Canticum nuptiale: in honorem... Iacobi Praetorii et... Margaritae a Campis (Sponsae musarum genus et sacerdos), 5 v. (publ. 1608); Rimes françoises et italiennes... 2, 3 v., avec une chanson, 4 v. (publ. 1612); 8 cànons (entre els quals: Vanitas vanitatum, et omnia vanitas, publ. 1608; Beatus qui soli Deo confidit, 4 v., publ. 1644; Sine cerere et Baccho friget Venus, 4 v., publ. 1644; Vanitas vanitatum, et omnia vanitas, 2a versió, publ. 1644)
Clavicèmbal
13 obres de caràcter religiós (entre les quals: Christe qui lux es et dies; Da pacem Domine in diebus nostris; Ich ruf zu, Herr Jesu Christ, ‘T’invoco, Senyor Jesús’; Puer nobis nascitur; Wir glauben all an einem Gott, ‘Tots creiem en un Déu’); 11 obres profanes (entre les quals: Ballo del granduca; Est-ce Mars; Pavana hispanica; Pavana Lachrimae); 28 obres en forma lliure (13 tocates, 4 echo fantasia, 8 fantasies, 1 ricercare, 1 preludi, 1 fantasia hexacord); 5 altres obres anònimes atribuïdes a Sweelinck, 32 obres dubtoses (14 en forma lliure, 14 religioses i 4 profanes) i prop de 10 obres perdudes
Bibliografia
- Curtis, A.: Sweelinck’s keyboard music: a study of English elements in seventeenth-century Dutch composition, Publications of the Sir Thomas Browne Institute, Leiden, General series 4, E.J. Brill, Leiden-Nova York 1987
- Dirksen, P.: The keyboard music of Jan Pieterszoon Sweelinck: its style, significance and influence, Muziekhistorische monografieën, 15, Koninklijke Vereniging voor Nederlandse Muziekgeschiedenis, Utrecht 1997
- Lagas, R., ed.: Jan Pieterszoon Sweelinck: Opera omnia, editio altera, Vereniging voor Nederlandse Muziekgeschiedenis, Amsterdam 1957
- Noske, F.: Sweelinck, Oxford studies of composers, 22, Oxford University Press, Oxford 1988
- Seifert, M., ed.: Werken van Jan Pieterszn Sweelinck / uitgegeven door de Vereeniging voor noord-nederlands muziekgeschiednis, 10 vol., Nijhoff, la Haia-Breitkopf & Härtel, Leipzig 1894-1901
- Sigtenhorst Meyer, B. van den: Jan P. Sweelinck en zijn instrumentale muziek, Servire, la Haia 1946
- Sigtenhorst Meyer, B. van den: De vocale muziek van Jan P. Sweelinck, Servire, la Haia 1948
- Tusler, R.L.: The organ music of Jan Pieterszoon Sweelinck, Utrechtse bijdragen tot de musiekwetenschap 1, A.B. Creyghton, Bilthoven 1958