OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

John Field

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i pianista irlandès.
Dublín, 1782 — Moscou, 1837

Vida

Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi. Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys. El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys. El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803. J. Field s’instal·là a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva residència entre Sant Petersburg i Moscou, i entre l’alta societat russa assolí un gran prestigi com a virtuós i professor. Entre els seus alumnes hi hagué M. Glinka i la que fou la seva esposa des del 1810, A. Percheron. Durant aquella època començà a compondre els seus nocturns per a piano, gènere del qual és el creador. Com a intèrpret fou apreciat especialment per l’expressivitat i qualitat del cantabile. Tot i això, els set concerts per a piano i orquestra que deixà escrits són una mostra del seu virtuosisme. El 1831 una greu malaltia, agreujada amb problemes d’alcoholèmia, el feu tornar a Londres per a cercar atenció mèdica qualificada. De tota manera, els últims anys de la seva vida, mentre la salut li ho va permetre, continuà la seva carrera de concertista arreu d’Europa. J. Field, amb les seves composicions per a piano, i molt concretament amb els nocturns, fou precursor de l’escola pianística romàntica i la seva influència en F.F. Chopin és indiscutible.

Obra

Piano i orquestra

7 concerts per a piano i orquestra (núm. 1, mi♭ M, 1799; núm. 2, la♭ M, publ. 1816; núm. 3, mi♭ M, publ. 1816; núm. 4, mi♭ M, publ. 1814; núm. 5 o L’incendie par l’orage, publ. 1817; núm, 6, do M, 1819, rev. 1820; núm. 7, do m, 1822-32); Sérénade, mi♭ M

Cambra

2 divertissements (núm. 1, mi M, qt.c. ad lib., pno., publ. ~1810; núm. 2, la M, qnt. per a pno., ~1811); Sérenade, mi♭ M, pno., 2 vl., 2 vla, vlc., cb. (publ. 1811); Rondeau, la♭ M, qnt. per a pno. (publ. 1812); Quintetto, la♭ M, qnt. per a pno. (~1815); Le midi, rondeau, la M, qt.c. ad. lib., pno.; Nocturne núm. 16, fa M, pno, qt. c. ad. lib. (publ. 1836)

Piano

Prop de 100 obres, entre les quals: 3 Sonatas, publ. com a op. 1 (1801); Kamarinskaya, air russe favori varié (publ. 1809); 15 nocturns (publ. 1812-36); Rondo écossais (publ. 1814); 6 danses (publ. 1820); Études et exercices. 88 passages (publ. 1822); Grand pastorale (publ. 1832); Twelve O’clock, the Celebrated Rondo (publ. 1832); Andante inédit (~1836); Sehnuchts-Walzer (publ. 1845)

Piano (4 mans)

Air russe varié (publ. 1808); Andante (publ. 1811); La danse des ours (col·lab. W. Aumann, publ. 1811); Grand valse (publ. 1813); Rondeau (publ. 1819)

Col·laboració: 
GMB

Llegir més...