OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Alfredo Catalani

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor italià.
Lucca, Toscana, 1854 — Milà, 1893

Vida

Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb A.F. Marmontel i composició amb Bazin. Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà. Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner. Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda, obra que no s’estrenà fins el 1880. A continuació compongué Dejanice, estrenada sense gaire èxit a la Scala de Milà el 1883. En vista de les dificultats sorgides, decidí de retornar als arguments més romàntics, i el 1886 assolí un cert reconeixement amb l’estrena a la Scala de l’òpera Edmea, amb llibret de Ghislanzoni. Poc després li fou encomanada la classe de composició del Conservatori de Milà. Mentrestant, el nou editor Ricordi no trobava temps per a promoure Catalani ni per a lliurar-li cap llibret nou; el compositor hagué d’arranjar-se ell mateix la reestrena de la revisió d'Elda, amb el nom de Loreley, i una nova òpera, La Wally, estrenada el 1892, que fou el seu primer gran èxit. L’estrena fou possible gràcies a l’interès del director E. Mascheroni, i poc temps després la dirigí A. Toscanini.

A Itàlia, bona part de la producció de Catalani fou titllada de wagnerianista. Ell era destre en els extensos passatges instrumentals, dominava encertadament la música descriptiva i era un bon orquestrador. Les primeres obres mostren un gran interès per cercar un estil propi, aliè a la tradició de Verdi i al naixent verisme, però usà llibrets amb exageracions dramàtiques que no permetien un perfil humà dels personatges. L’obra més ben acabada fou La Wally, en la qual trobà l’equilibri entre la música instrumental, la línia vocal melòdica i el punt correcte d’extensió dramàtica.

Obra

Òpera

La falce (1875); Elda (1880); Dejanice (1883); Edmea (1886); La Wally (1892)

Diversos

Eleganza, pno. (1870); 4 Melodie, cançó (1870); Chanson groënlandaise, cançó (1876); Scherzo-tarantella, pno. (1878); Le rouet, pno. (1878); Aspirazione, vals, pno. (1878); Scherzo, orq. (1878); Contemplazione, orq. (1878); Rêverie, pno. (1880); In riva al mare, cançó (1880); Ricordo di Lugnano, pno. (1880); Ero e Leandro, poema simfònic (1885); Impressioni, 10 peces pno. (1889); Ricordi campestri, pno. 4 mans (s.d.)

Col·laboració: 
FCM

Llegir més...