i Mario Castelnuovo-Tedesco | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia de la música

Mario Castelnuovo-Tedesco

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor italià.
Florència, 1895 — Los Angeles, 1968

Vida

Es formà al Conservatori de Florència, on estudià piano amb E. Del Valle de Paz i fou deixeble de composició d’I. Pizzetti, i ben aviat obtingué importants guardons. Amb la composició de la peça per a piano Questo fu il carro della morte (1913) es revelà com un compositor d’expressió intensa. Fins a l’inici de la Segona Guerra Mundial es guanyà la vida com a compositor i pianista a la seva ciutat natal; en aquesta època rebé la influència de Pizzetti i M. Ravel. Els 33 Shakespeare songs (1921-25) demostraren ja que era un compositor atrevit; s’hi troben elements molt interessants en el camp harmònic i un melodisme d’una gran riquesa cromàtica. El 1926 estrenà a Venècia la seva primera òpera, La mandragola (1920-23), basada en una obra teatral de Maquiavel. De família jueva, el 1939 hagué d’emigrar als Estats Units d’Amèrica, concretament a Larchmont (Nova York). El 1946 obtingué la nacionalitat nord-americana i a partir d’aquest mateix any fou professor de composició al Conservatori de Los Angeles. Es dedicà intensament a la composició de bandes sonores, entre les quals destaquen la de And then There were None (R. Clair 1945) i la de The Loves of Carmen (Ch. Vidor 1948). La seva àmplia obra l’ha convertit en un dels més brillants i prolífics representants de la música italiana del segle XX.

Obra

Música escènica

La mandragola, òpera, op. 20 (1920-23); Bacco in Toscana, ballet, op. 39 (1925-26); Savonarola, mús. incid., op. 81 (1935); Pesce turchino, ballet (1937); The Octoroon Ball, ballet, op. 136 (1947); The Merchant of Venice, òpera, op. 181 (1956); All’s Well that Ends Well, òpera, op. 182 (1955-58); Saul, òpera, op 191 (1958-60); The Importance of Being Earnest, òpera de cambra (1961-62); Tobias and the Angel, oratori escenificat, op. 204 (1964-65)

Orquestra

3 concerts vl. (Italiano, op. 31, 1924; I Profeti, op. 66, 1931; núm. 3, op. 102, 1939); 2 concerts pno. (op. 46, 1927; op. 92, 1936-37); Variazioni sinfoniche, vl. i orq., op. 48 (1928); Concerto per violoncello, op. 72 (1932-33); 2 concerts guit. (op. 99, 1939; op. 160, 1953); 9 obertures basades en textos de Shakespeare; Serenata, guit. i orq. cambra, op. 118 (1943); The Birthday of the Infanta, op. 115 (1942); An American Rhapsody (1943)

Cambra

Capitan Fracassa, vl., pno., op. 16 (1920); Notturno adriatico, vl., pno., op. 34 (1924); I nottambuli, vlc., pno., op. 47 (1927); 2 trios per a piano (op. 49, 1928; op. 70, 1932); 3 quartets de corda (op. 58, 1929; op. 139, 1948; Casa al dono, op. 203, 1963); 10 sonates per a 2 instruments (entre les quals: Sonata quasi una fantasia, op. 56, vl., pno., 1929; op. 128, cl., pno., 1945; op. 144, vl., vla., 1950; op. 205, fl., guit., 1965; op. 208, vlc., arpa, 1967); 2 quintets per a piano (op. 69, 1931-32; op. 155, 1934-51); Quintet, guit., qt. c., op. 143 (1950); Trio per a corda, op. 147 (1950); Sonatina canonica, 2 guit., op. 196 (1961); Les guitares bien temperées, 2 guit., op. 199 (1962); Fuga elegiaca, 2 guit. (1967)

Solo

Més de 50 obres per a piano (entre les quals: Cielo di settembre, op. 1, 1910; Questo fu il carro della morte, pno. (1913); Sea pieces: Il raggio verde, op. 9, 1916; La sirenetta e il pesce turchino, op. 18, 1920; Epigrafe, op. 25, 1922; Le stagioni, op. 33, 1924; Le danze del re David, op. 37, 1925; 3 preludi alpestri, op. 84, 1935; Suite nello stilo italiano, op. 138, 1947; El encanto, op. 165, 1953; Sonatina zoologica, op. 187, 1960), més de 15 obres per a guitarra (entre les quals: Capriccio diabolico, op. 85, 1935; Tarantella e aranci in fiore, op. 87, 1936; 3 preludi mediterranei, op. 176, 1955; 24 Caprichos de Goya, op. 195, 1961; Appunti, op. 210, 1967-68)

Música vocal

3 oratoris (Il libro di Ruth, op. 140, 1949; Il libro di Giona, op. 151, 1951; The Book of Esther, op. 200, 1962), més de 10 obres corals amb acomp. instr. (entre les quals: Romancero gitano, cor mixt, guit., op. 152, 1951, Lorca; Song of the Oceanides, 2 cors femenins, arpa, 2 fl., op. 171, 1954, Èsquil), més de 15 obres corals sense acomp. instr. (entre les quals: 2 madrigali a Galatea, 1914, Virgili; Lecho dodì, op. 90. 1936), prop de 70 cançons per a veu solista i piano (entre les quals: 33 Shakespeare songs, op. 24, 1921-25; 5 poesie romanesche, op. 131, 1946; Il bestiario, op. 188, 1960), més de 15 obres per a altres agrupacions vocals i acomp. instr. (entre les quals: 3 fioretti di San Francesco, v. solista, orq., op. 11, 1919-20; Platero y yo, Jiménez, narrador i guit., op. 190, 1960)

Col·laboració: 
OPT / R
Llegir més...