Nascut en el si d’una família aristocràtica, demostrà ben aviat els seus dots musicals quan començà a improvisar al piano essent encara un nen. Fou enviat a Roma a estudiar composició amb G. Sallusto. En el període d’entreguerres i fins al principi dels anys cinquanta realitzà una sèrie de viatges a l’Àfrica i l’Àsia, que el feren entrar en contacte amb unes realitats musicals molt allunyades de l’occidental. Els anys trenta estudià amb E. Koehler, que l’inicià en el mètode de composició d’A. Skr’abin, i viatjà a Viena, on conegué els mètodes dodecatònics. Després entrà en una crisi personal i creativa que el dugué a qüestionar-se la trajectòria que havia de seguir. Scelsi superà aquesta crisi al principi dels cinquanta gràcies al descobriment de les filosofies orientals, que canviaren totalment el seu concepte de la vida i de la música. A partir de llavors, el so fou la seva preocupació principal i rebutjà l’epítet de compositor, ja que es considerà més un mèdium que transmetia missatges des d’una realitat transcendent a la realitat física. El 1951 retornà a Roma i formà part del grup de compositors Nuova Consonanza. Assolí una mixtura entre la música occidental i la música oriental. A part de la seva obra musical, Scelsi escriví diferents assaigs sobre estètica i quatre llibres de poemes en francès.