OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Edvard Hagerup Grieg

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor noruec.
Bergen, Hordaland, 1843 — Bergen, Hordaland, 1907

Vida

És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX. Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg. L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg: el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial. Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excel·lent pianista, que havia estudiat amb A. Methfessel a Hamburg. Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals. Tot plegat creà un ambient familiar que de ben segur afavorí la vocació musical del jove Edvard i el seu primerenc amor per la música de Mozart, Weber i Chopin. En el petit llibre autobiogràfic El meu primer èxit, Grieg explicà la història de la seva infantesa i els anys de formació. A sis anys començà a rebre classes de piano de la seva mare, que controlava rigorosament el seu estudi diari. Des del 1853 la família residí a la casa heretada per Gesine a Landaas, prop de Bergen. A l’escola, Edvard era un alumne mediocre i distret, i els seus interessos es dirigien tan sols cap a la música (les seves primeres composicions són d’aquells anys) i les llargues passejades per la natura.

A l’estiu del 1858, el violinista i compositor Ole Bull visità els Grieg a Landaas. Després d’escoltar com Edvard tocava al piano les seves composicions aconsellà als pares que l’enviessin a estudiar al Conservatori de Música de Leipzig. Allà, el seu primer professor de piano fou L. Plaidy, però el jove músic trobà rutinari i tediós el mètode pedagògic del seu mestre. Això feu que al cap d’un any canviés de professor i anés a les classes d’E.F. Wenzel. Amb ell aprengué a estimar la música de Robert Schumann, del qual Wenzel era amic íntim i col·laborador. Més endavant anà a classes de piano amb I. Moscheles. Els seus mestres d’harmonia i contrapunt foren E.F. Fichter, R. Papperitz i M. Hauptmann. El 1860 hagué de tornar a Noruega a causa d’una pleuresia que li afectà el pulmó esquerre i que li reportà problemes de salut fins el final de la seva vida. El 1862 tornà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià composició amb C. Reinecke. Com a conseqüència de l’ambient estrany de la gran ciutat i de l’academicisme dels seus professors, Grieg no conservà mai bons records de Leipzig. L’aspecte més positiu d’aquesta estada a Alemanya fou la possibilitat d’assistir a audicions de música que l’impressionaren profundament; com per exemple una actuació de Clara Schumann en què tocava el concert per a piano del seu marit. D’aquells anys són les seves primeres composicions publicades: les Vier Stücke ('Quatre peces') per a piano, opus 1 (1863-64), i el seu Vier Lieder für Altstimme ('Quatre cançons per a contralt'), opus 2, amb textos alemanys de Heine i Chamisso.

Al maig del 1862 tornà a la seva ciutat natal, on aconseguí molts èxits com a pianista, però l’any següent decidí marxar a Dinamarca per ampliar el seu bagatge musical. A Copenhaguen primer entrà en contacte amb Niels Gade, el compositor escandinau més important del moment i seguidor fidel de l’escola de Mendelssohn i Schumann. Aquest l’encoratjà i l’animà a compondre una simfonia que Grieg completà un any més tard. Finalment, poc convençut dels resultats, n’arranjà els moviments centrals i els convertí en les Deux pièces symphoniques per a dos pianos, opus 14 (1863-64). El simfonisme germànic que representava Gade era estrany a la manera de fer del músic noruec, però, tot i això, Grieg comentà posteriorment que la seva relació amb el compositor danès havia estat més profitosa que tots els anys que havia passat a Leipzig. En aquella època conegué, a més, figures importants de la vida cultural de Copenhaguen com E. Hartmann, C.F.E. Hornemann, G. Matthison-Hansen i H.Ch. Andersen. I també conegué la seva cosina i futura esposa: la cantant Nina Hagerup, la qual considerà sempre la intèrpret ideal de les seves cançons. D’aquells anys és precisament la seva cançó més famosa, Jeg elsker dig ('T’estimo'), del cicle Hjertets Melodier ('Les melodies del cor'), opus 5, sobre textos danesos d’Andersen, i que són les primeres obres en què mostra un estil personal.

L’amistat que començà el 1864 amb el compositor Rikard Nordraak (1842-1866) fou absolutament decisiva per al posterior desenvolupament de Grieg com a compositor nacionalista. Nordraak li ensenyà la riquesa del folklore noruec, i les seves qualitats per a desenvolupar un nacionalisme musical específic. Fins llavors Grieg havia estat educat en l’ambient de la classe mitjana-alta de la societat urbana noruega, que tenia com a punt de referència la cultura danesa, i amb prou feines coneixia les tendències nacionalistes i la música popular del seu país natal. Arran de la influència exercida per Nordraak compongué Humoresker ('Narracions humorístiques'), per a piano, opus 6 (1865), la primera de les seves composicions que mostra la influència dels idiomes folklòrics noruecs. De tota manera, altres obres escrites aquell mateix any com la Sonata per a piano, en mi m, opus 7, i la Sonata núm. 1 per a violí, en fa M, opus 8, es desvinculaven d’aquesta tendència. En aquella època, juntament amb Nordraak, Hornemann i Matthison-Hansen, fundà la Societat Euterpe, destinada a la promoció de la música escandinava. El 1866, després de viatjar a Leipzig i prendre part en les interpretacions de les seves sonates al conservatori, arribà a Roma a final d’any. Allà rebé la notícia de la mort de Nordraak, que l’afectà profundament. En memòria seva compongué una marxa fúnebre per a piano, de la qual feu posteriorment una transcripció per a instruments de metall. A Roma conegué el gran dramaturg i compatriota seu Henrik Ibsen, amb el qual col·laborà anys després.

A partir del 1867, Grieg fixà la seva residència a Cristiania (actualment Oslo) i es casà l’11 de juliol d’aquell mateix any amb Nina. També fundà l’Acadèmia Noruega de Música i a partir de llavors dugué a terme una intensa tasca de difusió de la música escandinava com a intèrpret. Les composicions d’aquella època tenen ja uns trets marcadament nacionalistes i fou llavors que conegué les principals recopilacions del folklore noruec fetes per L.M. Lindemann. Aquell any compongué el primer cicle de Lyriske smaastikker ('Peces líriques') per a piano, opus 12, i la Sonata núm. 2 per a violí, en sol M, opus 13. Durant una breu estada a Dinamarca completà una de les seves obres més famoses, el Concert per a piano, en la m, opus 16. El 1870 Liszt, després de conèixer la seva primera Sonata núm. 1 per a violí, el convidà a visitar-lo a Roma, on l’elogià públicament; arran d’aquest fet, la fama de Grieg adquirí caràcter internacional. De tornada a Cristiania s’implicà encara més intensament en l’impuls d’un art nacional i el 1871 fundà, juntament amb Svendsen, la Societat de Música de Cristiania per a la promoció de la música orquestral.

En aquella època Grieg col·laborà intensament amb l’escriptor B. Bjnrnson en una sèrie de cantates (entre les quals Bergliot, opus 42, del 1871, i el cicle de cançons Fire digte, ’Quatre poemes', opus 21, del 1873). D’aquesta col·laboració també en sortí el seu primer intent d’obra d’escena amb la música incidental per al Sigurd Jorsalfar ('Sigurd el croat'), opus 22 (1872). Compositor i escriptor començaren llavors a fer plans per a una òpera sobre tema noruec, Olav Trygvason, que quedà inacabada, tot i que la part composta s’inclogué dins l’obra Szenen aus Olav Trygvason ('Escenes d’Olav Trygvason'), del 1873. Mentrestant, al gener del 1874, Grieg rebé d’Ibsen la invitació d’escriure la música incidental per a Peer Gynt. Aquest projecte l’ocupà fins el setembre de l’any següent. Dels vint-i-tres números originals de què constava l’obra, Grieg en conservà vuit per a donar forma a Peer Gynt Suite núm. 1, opus 46, i Peer Gynt Suite núm. 2, opus 55, les seves obres orquestrals més interpretades en l’actualitat. El 1880 fou nomenat director de la Societat Harmònica de Bergen, càrrec que hagué de deixar dos anys després per la gran quantitat de feina que li comportava. Els seus èxits amb Peer Gynt i les constants gires de concerts el convertiren en un dels compositors més famosos d’Europa i li permeteren entrar en contacte amb destacats músics de l’època: Cajkovskij, Brahms, Reger, Wagner, etc. A causa de l’augment de la seva fama, l’editorial Peters li encarregà, el 1882, la composició d’un nou concert per a piano que, però, no arribà a completar. Durant l’estiu del 1884 es dedicà a les celebracions del bicentenari de l’escriptor i filòsof Holdberg i hi contribuí amb una cantata per a veus masculines i la suite per a piano Fra Holbergs tid ('Del temps de Holdberg'), opus 40, arranjada per a orquestra de corda aquell mateix any i per a orquestra simfònica el 1885 amb el títol alemany Aus Holbergs Zeit ('Del temps de Holdberg').

El 1885 Grieg s’instal·là en una casa a Troldhaugen situada en un fiord i que fou la seva residència permanent durant la resta de la seva vida, mentre es convertia en un lloc de pelegrinatge d’amics i admiradors. El 1898 fundà el Festival de Bergen, que anys més tard es convertí en una manifestació d’homenatge a la seva memòria. Durant el 1900 la seva salut es deteriorà. Tot i això, la seva activitat fou molt intensa fins el final de la seva vida. En el bienni 1902-03 feu una gira de concerts que el portà a Praga, Varsòvia i París. Entre les composicions més interessants d’aquella època destaca Slåtter, opus 72, que es compon de disset danses pageses noruegues basades en les melodies escrites originàriament per a violí de Hardanger, instrument autòcton que té cordes que vibren per simpatia. Les seves últimes obres foren els Fire Salmer ('Quatre salms'), opus 74, basats en melodies populars i escrits al llarg de l’estiu i la tardor del 1906. Fins i tot el darrer any de la seva vida viatjà a Copenhaguen, Munic, Berlín i Kiel.

Mentre preparava un viatge a Anglaterra sofrí un atac de cor i fou internat en un sanatori a prop de Bergen, on morí l’endemà. El seu funeral fou d’abast nacional. El cos fou incinerat i l’urna que conté les seves cendres fou col·locada en el recés d’un penya-segat a Troldhaugen, on actualment hi ha un museu dedicat a la memòria del compositor. La fama que aconseguí Grieg al seu país i a la resta d’Europa queda reflectida en els honors i condecoracions que rebé en vida: membre de la Reial Acadèmia de la Música Sueca quan tan sols tenia vint-i-nou anys i de l’Acadèmia de les Arts francesa el 1890, i doctor honoris causa de la Universitat de Cambridge (1893) i de la d’Oxford (1906).

L’obra de Grieg és determinada per dos aspectes: d’una banda, el seu nacionalisme, i de l’altra, la seva condició de miniaturista. Les influències que rebé d’Ole Bull i de Rikard Nordraak (autor de l’himne nacional noruec), foren decisives per a formar el seu estil i l’allunyaren del corrent germànic que imperava en aquells moments. El contacte amb les recopilacions de cançons populars noruegues fetes per L.M. Lindemann fou una font constant d’inspiració i de material temàtic utilitzat en obres com Romancer og ballader ('Romances i balades'), opus 9, Norske folkeviser og dandse ('Danses i cançons noruegues'), opus 17, Norwegische Tänze ('Danses noruegues'), opus 35, etc. Però, a diferència del seu contemporani J. Svendsen, que aconseguí dur a terme amb èxit obres de gran format, Grieg excel·lí en les formes petites. Amb tot, completà una sonata per a piano i diverses obres de cambra (un quartet de corda, tres sonates per a violí i una per a violoncel), i el seu Concert per a piano s’ha convertit en una de les obres més populars d’aquest gènere. Però les seves principals virtuts com a compositor -el melodisme líric unit a efectes harmònics atrevits, que en les últimes obres tenen trets impressionistes- troben en la cançó i en les peces curtes per a piano el seu principal mitjà d’expressió. Així, molta de la seva música orquestral són arranjaments d’aquest tipus d’obres: In höst ('A la tardor'), opus 11; Zwei elegische Melodier ('Dues peces elegíaques'), opus 34; Lyrische Stücke ('Peces líriques'), opus 54, etc. Se’n conserven unes 140 cançons sobre textos danesos, noruecs i alemanys, algunes de caràcter clarament folklòric, encara que tan sols una (la famosa Solvejgs sang, ’Cançó de Solveig', opus 23, núm. 18) està basada en una autèntica melodia popular. Entre elles cal destacar el cicle Tolv melodier ('Dotze melodies'), sobre textos d’A.O. Vinje, opus 33 (1880), i Haugtussa, opus 67 (1895), sobre poemes d’Arne Garborg. El món intimista d’aquestes cançons es reflecteix també en les deu sèries de Lyrische Stücke ('Peces líriques') per a piano sol (66 peces en total), compostes entre el 1867 i el 1901.

Obra

Música escènica

Arnljot Gelline, òpera (fragments, 1872); Sigurd Jorsalfar ('Sigurd el croat'), mús. inc., op. 22 (1872); Peer Gynt, mús. inc., op. 23 (1874-75); Szenen aus Olav Trygvason ('Escenes d’Olav Trygvason'), inclou òpera, op. 50 (1873; rev. i orquestració, 1887-88)

Orquestra

Simfonia, do m, (1864); I höst ('A la tardor'), obert. (1866, rev. 1887); Concert per a piano, la m, op. 16 (1868); Zwei elegische Melodier ('Dues melodies elegíaques'), op. 34 (1881); Piano Concerto, si m (inac., 1882-83); Fra Holbergs Zeit ('Del temps de Holberg'), orq. de c. (1884; versió orq., 1885); Peer Gynt Suite núm. 1, op. 46 (1874-75, rev. 1888); Zwei Melodien ('Dues melodies'), orq. de c., op. 53 (1891); Peer Gynt Suite núm. 2, op. 55 (1874-75, rev. 1891-92); Drei Orchesterstücke aus Sigurd Jorsalfar ('Tres peces orquestrals de Sigurd el croat'), op. 56 (1872, rev. 1892); Zwei nordische Weisen ('Dos aires nòrdics'), orq. de c., op. 63 (1869); Symphonische Tänze ('Danses simfòniques'), op. 64 (1896-97); Trauermarsch zum Andenken an Richard Nordraak ('Marxa fúnebre en record de Rikard Nordraak'), banda militar (1866, rev. 1878); Zwei lyrische Stücke ('Dues peces líriques', 1898); Altnorwegische Romanze mit Variationen ('Romances antigues noruegues amb variacions', 1891; versió orq., 1900); Lyrische Suite ('Suite lírica', 1891; versió orq., 1904)

Cambra

3 quartets de c. (re m, perdut, 1861; sol m, op. 27, 1877-78; fa M, inac., 1891); Intermezzo, vlc., pno. (~1867); Veed mandjaevningen, vl., pno. ('Judici de força', publ. 1874); 3 sonates per a vl. (núm. 1, fa M, op. 8, 1865; núm. 2, sol M, op. 13, 1871; núm. 3, do m, op. 45, 1886-87); Sonata per a violoncel, la m, op. 36 (1883)

Piano

Vier Stücke ('Quatre peces'), op. 1 (1863-64); Poetiske tonebillider ('Quadres poètics musicals'), op. 3 (1863); Humoresker ('Narracions humorístiques'), op. 6 (1865); Sonata, mi m, op. 7 (1865); Sörgemarsch over Rikard Nordraak, la m ('Marxa fúnebre per Rikard Nordraak', 1866); Fire albumblade ('Quatre pàgines d’àlbum'), op. 28 (1864-78); Lyriske smaastykker, op. 12 ('Peces líriques', 1867); Norsk folkeviser og dandse ('Danses i cançons noruegues'), op. 17 (1869); Folkelivsbilleder, op. 19 ('Escenes de vida popular', 1870-71); Sex norske fjeldmelodier ('Sis melodies camperoles noruegues', 1874-75); Ballade in Form von Variationen über eine norwegische Melodie ('Balades en forma de variacions sobre una melodia noruega'), op. 24 (1875-76); Improvisata over to norske folkeviser ('Improvisació sobre dos motius populars noruecs'), op. 29 (1878); Neue lyrische Stücke ('Nova peça lírica'), op. 38 (1883); Aus Holbergs tid ('Del temps de Holberg', 1884), suite, op. 40; Klavierstücke nach eigenen Liedern ('Peces per a piano a partir de cançons pròpies'), op. 41 (1884); Lyrische Stücke, op. 43 ('Peces líriques', 1886); Norwegische Tänze ('Danses noruegues'), op. 35 (publ. 1887); Walzer-Capricen ('Capricis en forma de vals'), op. 37 (publ. 1887); Peer Gynt Suite núm. 1, arranj. de la suite orquestral, op. 46 (publ. 1888); Lyrische Stücke, op. 47 ('Peces líriques', 1885-88); Lyrische Stücke, op. 54 ('Peces líriques', 1891); Gebet und Tempeltanz ('Pregària i dansa religiosa', publ. 1893); Peer Gynt Suite núm. 2, arranj. de la suite orquestral, op. 55 (publ. 1893); Drei Orchesterstücke aus Sigurd Jorsalfar (1893); Lyrische Stücke, op. 57 ('Peces líriques', 1893); Lyrische Stücke, op. 62 (1895); Zwei nordische Weisen, op. 66 (1896); Lyrische Stücke, op. 66 (1896); Lyrische Stücke, op. 68 (1898); Lyrische Stücke, op. 71 (1901); Slåtter, danses camperoles noruegues, op. 72 (1902-03); Stimmungen ('Ambients'), op. 73 (1903-05); Drei Klavierstücke ('Tres peces per a piano', 1908)

Piano (4 mans)

I höst, op. 11 ('A la tardor', 1866); Deux pièces symphoniques, op. 14 (1863-64); Sigurd Jorsalfar ('Sigurd el croat', 1874); Norwegische Tänze ('Danses noruegues'), op. 35 (1881); Walzer-Capricen ('Capricis en forma de vals'), op. 37 (1883); Peer Gynt suite núm. 1, arranj. suite orquestral, op. 46 (1888); Peer Gynt suite núm. 2, arranj. suite orquestral, op. 55 (publ. 1893); Drei orchesterstücke aus Sigurd Jorsalfar ('Tres peces orquestrals de Sigurd el croat'), arranj. peces orquestrals, op. 56 (publ. 1893); Zwei nordische Weisen ('Dos aires nòrdics'), arranj. peces orquestrals, op. 63 (1896); Symphonische Tänze ('Danses simfòniques'), arranj. peces orquestrals, op. 64 (publ. 1897)

Veu i orquestra

Cantata for unveiling of Christie monument in Bergen ('Cantata per a la inauguració a Bergen d’un monument a Crist'), v. masc., banda militar (1868); Foran sydens kloster ('A les portes d’un convent del sud'), S., A., v. fem., orq., op. 20 (1871); Landkjending ('Vista de terra'), Bar., cor masc., orq., org. ad. lib., op. 31 (1872, rev. 1881); Den bergtekne ('L’esclau muntanyer'), Bar., 2 tr., instr. c., op. 32 (1882); Bergliot, declamació, orq., op. 42 (1871, rev. 1885); Lieder, v. solista, orq. (187494)

Cor

Bjørneskytten, v. masc. ('La caça de l’os', 1867; J. Moe); Aftenstemning, veus masc. ('Tarda sentimental', 1867; J. Moe); Album for mandssang ('Àlbum per a cançons masculines'), arranj. per a v. masc. de cançons populars, op. 30 (1877-78); Den norske sjømand, v. masc. ('El mariner noruec', 1868-70; Bjørnson); Vort løsen, v. masc. ('La nostra solució', 1881; Lofthus); Fire Salmer, Bar., v. mixtes, op. 74 ('Quatre salms', 1906)

Veu i piano

Vier Lieder für Altstimme ('Quatre cançons per a contralt'), op. 2 (1861); Sex digte ('Sis poemes'), op. 4 (1863-64); Hjertets melodier, op. 5 ('Les melodies del cor', 1863-64; H.Ch., Andersen); Fire romancer ('Quatre romances', 1864; C. Winther), op. 10; Mit lille fugl ('El meu petit ocell', 1865; Andersen); Romancer og ballader ('Romances i balades', publ. 1866; A. Munch), op. 9; Vesle gut ('Nen petit', 1866); Romancer ('Romances'), op. 15 (publ. 1868); Romancer og sange ('Romances i cançons'), op. 18 (publ. 1869); Prinsessen ('La princesa', 1871; Bjørnson); Odalisken synger ('Cançó de l’odalisc', 1870); Fire digte ('Quatre poemes'), op. 21 (1873); Til Generalkonsul tønsberg ('Per al cònsul general Tønsberg', 1873; J. Bøgh); Sex digte ('Sis poemes', 1876; Ibsen), op. 25; Fem digte ('Cinc poemes', 1876;. J. Paulsen), op. 26; Tolv melodier ('Dotze melodies', publ. 1881; A.O. Vinje), op. 33; Romancer, op. 39 (publ. 1884); Under juletraet ('Sota l’arbre de Nadal', 1885?; N. Roysen); Rejseminder fra feld og fjord, op. 44 ('Records de la muntanya i el fiord', 1889; H. Drachmann); Sechs Lieder ('Sis Lieder '), op. 48 (textos de diversos poetes, 1889); Sechs Gedichte ('Sis poemes', 1889; H. Drachmann), op. 49; Osterlied ('Cançó pasqual', 1889; A. Böttger); Norge, op. 58 ('Noruega', 1893-94; J. Paulsen); Elegiske digte, op. 59 ('Poema elegíac', 1893-94; J. Paulsen); Sange ('Cançons'), op. 61 (textos de diversos poetes, 1894-95); Haugtussa, op. 67 (1895; A. Garborg); Ave maris stella (1899; T. Lange); Fem digte, op. 69 (1900; O. Benzon); Fem digte, op. 70 (1900; O. Benzon); Efterladte sange I ('Cançons pòstumes I', publ. 1908); Efterladte sange II ('Cançons pòstumes II', publ. 1908)

Bibliografia

  1. Abraham, G.: Grieg: A Symposium, Lindsay Drummond, Londres 1948
  2. Horton, J.: Edvard Grieg, Dent Ltd, Londres 1974
  3. Johansen, D.M.: Grieg, Princeton University Press, 1938
  4. Ruiz Tarazona, A.: Edvard Grieg. La paz de los bosques, Real Musical, Madrid 1975

Complement bibliogràfic

  1. Figueras de Feliu, Emili: Reflejos de la patria y de la vida noruega en las obras de Eduardo Grieg, conferencia pronunciada por Emilio Figueras de Feliu, Sección de Música del Círculo Artístico de Gerona, Gerona 1950
Col·laboració: 
GMB

Llegir més...