L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble. El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61. Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines. Quan Borgunyó morí (1589), Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de cant. L’any 1593, també li fou assignat un ajudant, Jaume Àngel Tàpies.