La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666. Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo. El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685. Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior: a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler. El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’on el 16 de juliol de 1690 passà a la seu de Girona per a ocupar-hi el mateix càrrec, fins a la seva jubilació, l’any 1712. Se n’ha conservat un centenar llarg d’obres, una tercera part de les quals són composicions litúrgiques, i la resta, música de romanç. Cal destacar també la música que compongué per a la comèdia de Calderón de la Barca Afectos de odio y de amor. El conjunt del seu llegat se centra en el Barroc ple, típic de la darreria del segle XVII, que Gas contribuí a consolidar amb talent.