El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid. El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat. La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí (les més abundants), obres religioses en romanç i obres per a tecla. És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana. Martí aportà al monestir els nous aires italians en voga arreu d’Europa, encetant, així, una nova etapa musical a Montserrat. La influència de G.B. Pergolesi es deixa notar en el seu estil, sobretot pel que fa al tractament de les veus i la melodia. La paleta instrumental és formada per dos violins, dos oboès -o flautes-, dues trompes i acompanyament.