OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Pere Rabassa

Música

Sumari de l’article

música mús
Mestre de capella, teòric i compositor català.
Barcelona, 1683 — Sevilla, 1767

Vida

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J. Barter i F. Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls. El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort. Rabassa pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona. Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot decantant-lo cap a l’assumpció de nous models del darrer Barroc. Se’n conserven més d’un centenar d’obres, repartides en diversos arxius de València, Sevilla, Tarragona i Valladolid, com també a Lisboa i a Amèrica (Guatemala i Mèxic); més de la meitat corresponen a la música litúrgica i confirmen la modernitat del seu autor. Rabassa escriví un tractat de composició (Guia para los principiantes..., 1725-30) que, amb el Mapa Armónico de Francesc Valls, constitueix la referència més important per a l’estudi del Barroc hispànic.

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Rabassa, Pere: Guia para los principiantes que dessean perfeycionarse en la compossicion de la mussica, Valencia 1724-1738
Col·laboració: 
FBB

Llegir més...