OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Francesc Valls i Galán

Música

Sumari de l’article

música mús
Mestre de capella, compositor i teòric de la música català.
Barcelona, ~1671 — Barcelona, 1747

Vida

No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles. El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter; en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any. A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que exercí fins a la seva jubilació, el 22 de febrer de 1726. En aquests trenta anys, Valls compongué la major part de les seves obres (606), de les quals feu un inventari. Conegué directament la música del darrer Barroc italià, en crear-se la capella de música de l’Arxiduc a Barcelona, dirigida per Giuseppe Porsile i formada per intèrprets italians, entre el 1707 i el 1713; partidari de l’Arxiduc, fou represaliat pels felipistes el 1717 i expulsat del seu càrrec durant alguns mesos, enmig d’una polèmica per una gosadia harmònica del Gloria de la seva Missa Scala Aretina, composta el 1702; en aquesta llarga controvèrsia (1715-37) intervingueren prop de cinquanta compositors (entre els quals, Alessandro Scarlatti i Pedro Vaz Rego), que majoritàriament es decantaren a favor de Valls. Els darrers anys de la seva vida els dedicà al seu tractat teòric Mapa Harmónico, en el qual es revela coneixedor de la música europea del seu temps; aquest és, amb el tractat de Pere Rabassa, el millor document teòric del darrer Barroc hispànic. Valls formà part de l’Academia dels Desconfiats des del 1700. Entre els seus nombrosos deixebles cal esmentar Pere Rabassa, Jaume Casellas i Josep Picanyol.

Se’n coneixen 631 obres (a través dels seus propis inventaris), 341 de les quals corresponen a la música litúrgica en llatí, i 281 a la de romanç, així com 8 d’instrumentals (Academias). S’hi poden observar dos estils: el primer, lligat a l’estètica de l'stilus mixtus del darrer quart del segle XVII, i el segon, molt més obert a les novetats, propi ja del darrer Barroc (i motivat possiblement per l’impacte de la capella de música de l’Arxiduc, amb la qual es relacionà). El conjunt del seu llegat compositiu revela un autor de talent; conreà tant la policoralitat (fins a setze veus) com la intimitat dels tonos a solo ; la riquesa del seu treball és presidida per un concepte profund i equilibrat, que el converteix en un referent imprescindible del Barroc hispànic. Les seves obres, majoritàriament conservades a la Biblioteca de Catalunya, també es troben en nombrosos arxius musicals peninsulars i americans.

Obra

Música religiosa en llatí

351 obres, entre les quals: 25 misses (Missa Scala Aretina, 11 v., 1702; Missa Regalis, 5 v., 1740; Missa de Rèquiem, 10 v.); 57 responsoris de matines, 8-16 v.; 70 motets, 1-2 v.

Música en llengua vernacla

274 obres, majoritàriament religiosa: villancets i tonos, 1-16 v.; instruments (Dime Cupido, solo; Oid pastores, 12 v.; Pueblo del aire, 14 v.; Del amor el exemplo, 16 v.); 6 oratoris (perduts)

Música instrumental

8 obres perdudes

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Ferrer, Joseph: Escudo político de la entrada del Miserere nobis de la Missa Scala Aretina que compuso el licenciado don Francisco Valls, Maestro de Capilla de la Santa Iglesia de Barcelona, y le ofrece al público el licenciado don Joseph Ferrer, Presbytero y Musico de la Santa Iglesia de Toledo..., Toledo 1717
  2. Santisso Bermúdez, Gregorio: Carta de gracias que da D... Presbytero, maestro de seises y de canto de... Sevilla al Señor D. Roque de Lázaro y Santistevan... por el singular favor, que le merece en la impugnacion de su segunda respuesta al Sr. Maestro D. Joachin Martinez, sobre el ingresso del passo de la célebre, Missa Escala Aretina, del Señor D. Francisco Valls..., Sevilla 1719
  3. Pavia i Simó, Josep; Valls i Galan, Francesc: La música en Cataluña en el siglo XVIII: Francesc Valls (1617c.-1747), Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Institució Milà i Fontanals. Departamento de Musicología, Barcelona
  4. Valls i Galan, Francesc: Respuesta del Licenciado Francisco Valls, Presbytero, Maestro de la Capilla en la Santa Iglesia Cathedral de Barcelona, á la censura de Don Joachin Martinez, Organista de la Santa Iglesia de Palencia, contra la defensa de la entrada de el tiple segundo en el Miserere nobis de la Missa Scala Aretina, Casa de Rafael Figueró, Barcelona 1716
  5. Respuesta,a la censura, o primer papel, que hizo D. Joachin Martínez, Organista de Palencia, contra el que imprimió el licenciado Francisco Valls, Maestro de Capilla de Barcelona, en defensa de la entrada, y demás circunstancias del tiple segundo, que compuso en la Scala Aretina, sobre las palabras Miserere nobis..., 1718
  6. Valls i Galan, Francesc: Mapa armónico práctico, breve resumen de las principales reglas de música, sacado de los mas clásicos authores especulativos y modernos, ilustrado con diferentes exemplares, para la más facil, y segura enseñanza de muchachos, 1742?
  7. Valls i Galan, Francesc: Respuesta del Licenciado Francisco Valls, Presbytero, Maestro de la Capilla en la Santa Iglesia Cathedral de Barcelona, á la censura de Don Joachin Martinez, Organista de la Santa Iglesia de Palencia, contra la defensa de la entrada de el tiple segundo en el Miserere nobis de la Missa Scala Aretina, Casa de Rafael Figueró, Barcelona 1716
Col·laboració: 
FBB

Llegir més...