A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell. A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona. Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa (1850), i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format (1857-65). Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica. Després anà a Cuba i a Buenos Aires. Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent. Morí accidentalment a conseqüència d’una bala perduda durant una revolta a la capital argentina el 1890. La producció escrita que ha llegat és considerable, tant pel que fa a obres pròpies i originals com a còpies de música d’altres autors, com ara Casanoves, Cererols i Benet Julià. Això feu possible poder conservar algunes obres els originals de les quals havien estat destruïts per les tropes napoleòniques el 1811. Es conserven, a més, lliçons d’estudi per als nois, que ell mateix componia i copiava, per a diversos instruments: violí, flauta, orgue, etc. També inventà un sistema nou i ràpid per a copiar llibres de cor, alguns dels quals encara es conserven a la biblioteca del monestir de Montserrat.