Exercí la carrera de dret mentre estudiava piano amb P. Tintorer i composició amb D. Mas i Serracant. Tot i que els seus inicis foren bastant tímids, ràpidament es convertí en un compositor de música de saló conegut. Exercí de crític musical en El Correo catalán durant cinquanta-quatre anys, i publicà també algun article en la Música Ilustrada. Entre les seves composicions destaquen les cançons La farigola, Voreta la mar, La barca, Cançó de maig, Mar de llamp o La presó de Xauxa, i també diverses obres religioses, entre les quals un oratori, i una òpera. Es distingí per ser un defensor de l’estètica wagneriana. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1908).
Joan Borràs i de Palau
© Fototeca.cat
Compositor, pianista i crític català.