Nascut a Puerto Rico, fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona, on estudià dret. La seva ideologia era de tipus liberal federalista, i participà en diferents publicacions de caràcter revolucionari. Formà part de l’anomenat Taller dels Escudellers, on coincidí amb Valentí Almirall i Conrad Roure. Mostrà actituds polítiques similars a les de Frederic Soler, però aviat abandonà la política per dedicar-se de manera quasi exclusiva al teatre, i escriví obres líriques que en el seu temps assoliren una bona acollida. Era autor de la lletra i algunes vegades també de la música. Bona part d’aquestes obres, autèntiques sarsueles, eren del tipus bufo, de sàtira política, i també revistes de gran espectacle. Moltes arribaren a representar-se més de cent vegades. Entre les més difoses cal assenyalar Robinson petit, arranjament d’una sarsuela d’A. Barbieri, De Sant Pol al Polo Nord (1872), sarsuela de viatges a l’estil de Les enfants du capitain Grant, Les cent donzelles -arranjament d’una obra homònima de Ch. Lecocq-, L’Angeleta i l’Angelet (1879) -molt representada durant el segle XIX-, La fantasma groga -arranjament d’una opereta francesa- i La campana de Sarrià (1880), entre d’altres. Compongué també en castellà La gran feria i Viaje al centro de la Tierra.