Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista. Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita, que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta, l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum. També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir, estrenada a Madrid, Andante i El silfo, i feu arranjaments de cançons populars catalanes. El 1914 estrenà al Théatre Royal de la Monnaie de Brussel·les l’obra orquestral Primavera.