El seu pare, també guitarrista, s’ocupà de la seva formació inicial, continuada posteriorment amb Josep Brocà. A partir del 1860 visqué a Barcelona, on treballà com a professor de guitarra i com a concertista, fins que el 1885 s’establí a París. Allí fou professor en diverses escoles privades, com l’Institut Rudy, i l’Académie Internationale de Musique, tot fent breus estades a Barcelona. Instal·lat de nou a Barcelona el 1898, entrà al Conservatori de Música del Liceu com a professor de guitarra, però al cap de tres anys tornà a París. Gran admirador de l’obra de Ferran Sor, com a concertista es distingí per la claredat de la seva execució i per l’excel·lent sonoritat. Escriví un abundós nombre de composicions per a guitarra, dins l’estil de la música de saló de moda a l’època, algunes de les quals foren guardonades. També deixà algunes obres didàctiques, com Cuatro piezas progresivas i Diez pequeñas piezas para guitarra, i un mètode de guitarra que no s’arribà a publicar.