Ingressà de nen a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, entitat que gaudia d’una gran consideració, i estigué sota el magisteri de Bernat Calvó Puig. Estudià piano amb P. Tintorer, i ràpidament assolí molta anomenada com a pianista i, sobretot, com a pedagog. Quan el violinista P. Sarasate actuà a Barcelona, fou el mateix Martínez i Imbert qui l’acompanyà, com també ho feu en els concerts dels violinistes J. Monasterio i Planté. Fou membre fundador de l’Associació Musical de Barcelona i de la Societat Catalana de Concerts, i president de la secció catalana de la Sociedad Artística de Socorros Mutuos. El 1901 estigué entre els fundadors de l’Associació Wagneriana. Com a compositor guanyà diversos premis. Una de les seves obres, La primavera, fou obligatòria en el certamen coral de l’Exposició Universal del 1888.