OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Apel•les Mestres i Oñós

Música

Sumari de l’article

música mús
Dibuixant, músic i escriptor català.
Barcelona, 1854 — Barcelona, 1936

Vida

Artista polifacètic, es dedicà professionalment al dibuix, però la seva concepció total de l’obra d’art el portà a consagrar-se també a la literatura i a la música. Escriví una sèrie de poemes narratius, sovint de tema llegendari, que emprà després per a l’argument de peces dramàtiques breus, musicades per diferents compositors. Les més destacades són: La Rosons (1901) i La viola d’or (1910), amb música d’Enric Morera; Picarol (1901), Follet (1903), Gaziel (1906) i Liliana (1911), d’Enric Granados; Una vegada era un rei, de Cassià Casademont, i les sarsueles La nit al bosc (1883) i El caçador negre, de Josep Rodoreda, i La flor de la Vall (1897), de Joan Goula. Déodat de Séverac, per la seva banda, també utilitzà poemes d’Apel·les Mestres, per exemple en la seva obra Cançó dels invadits. A partir del 1914, any en què es tornà gairebé cec, compongué nombroses cançons, generalment inspirades en aires populars. Dictava la melodia, que transcrivien músics professionals, entre els quals cal esmentar Joan Massià i Frederic Lliurat. És autor dBiografia de Clavé (1876) i d’articles de crítica musical. També conreà l’escenografia i feu els figurins d'I Pirinei, de F. Pedrell (1902).

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Mestres i Oñós, Apel.les: Volves musicals: anècdotes y recorts, ilustrades ab croquis del natural per l’autor, Salvador Bonavía, llib., Barcelona 1927
  2. Mestres i Oñós, Apel.les: Clavé: sa vida y sas obras, Est. Tip. de Espasa Germans y Salvat, Barcelona 1876
  3. Mestres i Oñós, Apel.les; Rodoreda i Santigós, Josep: Cansons ilustradas, I.López, Barcelona 1880
Col·laboració: 
GVA

Llegir més...