Fou escolà a Montserrat sota el magisteri de J. Boada, del 1818 al 1822. L’any 1823 fou mestre de capella a Santa Maria d’Igualada. El 1827 anà a Barcelona com a primer fagot al Teatre Principal, i l’any següent oposità a la capella reial. Baix cantant a la catedral de Toledo el 1829, el 1832 obtingué el mateix càrrec a la capella reial. En dissoldre’s aquesta el 1836, tornà com a organista a la catedral de Barcelona. Del 1854 al 1857 fou mestre de l’Escolania de Montserrat, el primer mestre seglar en els anys de crisi del monestir, després de les exclaustracions que es patiren com a conseqüència de les desamortitzacions, i un cop havia deixat el magisteri el pare Rafael Palau. Entre el 1859 i el 1876 fou director de lde Música de Sabadell i mestre de capella a Sant Feliu. Compongué un nodrit nombre d’obres religioses i per a orquestra i veu, un himne a Isabel II i un oratori.