Vida
Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys. Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat. Allí estudià humanitats, harmonia i composició. El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano. Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar. D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo del amor, estrenada al saló privat de Josep Alegret, on també es donà a conèixer al cap de pocs anys V. Cuyàs.
Possiblement per indicació de Ramon Carnicer, Saldoni es traslladà a Madrid, on el 1830 fou nomenat professor de solfeig i vocalització al nou conservatori de la reina Maria Cristina. Continuà component òperes, i al Teatro de la Cruz estrenà fragments de Saladino e Clotilde. El 1838 presentà l’òpera Ipermestra, d’argument mitològic, estrena arran de la qual la premsa el comparà amb V. Bellini i se’n feren edicions d’alguns fragments. Després d’un sojorn a París, retornà a Madrid, i el 1840 estrenà una nova òpera, Cleonice, regina di Siria, que a Barcelona fou un fracàs. Al final del 1844 començà a treballar en una altra, Boabdil, último rey moro de Granada, la primera que feia sobre argument històric i amb la qual creia obrir les portes a l’òpera nacional. Si bé no aconseguí estrenar-la, no es descoratjà i endegà la composició Guzmán el Bueno (1855), que traduí a l’italià amb l’esperança de representar-la. Poc temps després provà sort en la nova sarsuela romàntica; el 1857 estrenà La Corte de Mónaco, que no obtingué el ressò esperat. Malgrat això, Saldoni havia aconseguit guanyar-se una sòlida reputació: el 1846 li atorgaren l’Orde de Carles III, la seva música religiosa, com ara l'Stabat Mater, era molt ben acollida, i continuava la seva tasca docent al Conservatori de Madrid. El 1850 començà les tasques de recopilació de notícies històriques sobre la música hispànica, i el 1860 en publicà els primers resultats, les Efemérides de músicos españoles, la gran aportació de la seva vida. Seguint la moda del seu temps dels almanacs, añalejos i altres revistes, anotà els naixements i les defuncions de músics cada dia de l’any, i el 1868 començà la publicació de l’obra completa, titulada Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles (Madrid, impremta d’Antonio Pérez Dubrull, 1868-81). L’obra, de quatre volums, és constituïda principalment per les efemèrides, i cada mes és seguit d’un índex, un catàleg i una secció de Variedades, veritable calaix de sastre. El valor d’aquesta obra fou molt discutit: els seus contemporanis gairebé no s’hi interessaren i F. Asenjo Barbieri i Felip Pedrell hi trobaren mancances. No obstant això, és un document històric de vàlua inqüestionable, si bé desigual, ja que al costat de dades conegudes de primera mà, per exemple sobre Montserrat -Saldoni actuà com a inspector de l’Escolania-, en altres ocasions recull, sense contrastar-les, les informacions que li arribaven com a comunicacions epistolars.
Obra
Música escènica
El triunfo del amor, òpera breu (1826); Los enredos de un curioso, opereta (1832, juntament amb Carnicer, Albéniz i Piermarini); Saladino e Clotilde, òpera (1833); Ipermestra, òpera (1838); Cleonice, regina di Siria, òpera (1840); Boabdil, último rey moro de Granada, òpera espanyola (1844); El rey y la costurera, sars. (1853); Guzmán el bueno, sars. (1855); La corte de Mónaco, sars. (1857)
Música vocal religiosa
1 rosari en català per a v. solistes i corejades, vl., fl., fg., cb., org. (1860); 2 misereres, 2 Stabat Mater, 3 misses de glòria, 2 Salve Regina, 5 lamentacions, motets
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Peña y Goñi, Antonio: B.Saldoni y su obra, Tip. de M.Ginés Hernández, Madrid 1892
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Efemérides de músicos españoles, así profesores como aficionados, Imp. de la Esperanza, Madrid 1860
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Reseña histórica de la Escolanía ó Colegio de Música de la Virgen de Montserrat, en Cataluña, desde 1456 hasta hoy dia, con un catálogo de algunos de los maestros que ha habido, y de varios alumnos aventajados que de él han salido, ya eclesiásticos, ya nobles, ya tambien de los que más se han distinguido en la música, Imp. de Repullés, Madrid 1856
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles, Imp. de D. Antonio Perez Dubrull, Madrid 1868-1881
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Método de solfeo y canto, 18--?
- Saldoni i Remendo, Baltasar Simó: Cuatro palabras sobre un folleto escrito por el maestro compositor Sr. Don Francisco Asenjo Barbieri, Imp. de D. Antonio Perez Dubrull, Madrid 1864