Vida
Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna. El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep. Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional. Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la qualitat dels intèrprets, vinculada al final dels cinquanta al Casino Menestral. La incorporació i interpretació d’un nou instrument solista -l’oboè tenor o tenora, construït per Andreu Toron de Perpinyà, que substituïa l’antiga xeremia tenor- li permeté compondre sardanes llargues, d’una dimensió més gran i una elaboració més acurada que les compostes fins llavors, cosa que feu possible el desenvolupament i la consolidació d’aquesta forma musical popular de dansa, que es trobava en via de transformació. Pep Ventura esdevingué una figura de renom en l’àmbit musical figuerenc, com a compositor popular i intèrpret polifacètic, que, a més de la cobla, col·laborava al Teatre Principal. Gràcies al seu prestigi, i al de la cobla, fou sol·licitat, juntament amb la colla de dansaires encapçalada per Miquel Pardas, per a actuar en la mostra folklòrica oferta a la reina Isabel II en la seva visita a Montserrat el 1860, on coincidí amb Anselm Clavé. Aquell encontre en propicià una fructuosa col·laboració i fou la llavor de la figuerenca societat coral Erato, que tingué el seu origen en la fusió de tres cors figuerencs amb motiu del gran festival euterpenc del 1862. La societat Erato en fou la guanyadora del certamen de l’any següent amb un programa que incloïa la peça Arri Moreu, de Pep Ventura. La producció de Pep Ventura, dipositada i inventariada a l’Arxiu de l’Orfeó Català, consta de més de 500 peces per als serveis regulars de la cobla en els tres àmbits tradicionals: el sarau, l’ofici i la plaça. Entre balls de saló, obres corals, petites peces de concert i religioses, ballets i entrants, es comptabilitzen unes seixanta sardanes curtes i unes 200 de llargues que, malgrat no ésser datades, palesen tota una evolució estilística i la influència dels repertoris de l’època, que convertien les sardanes llargues en petites fantasies per a ballar amb la inclusió de melodies d’origen divers: del repertori operístic i de sarsuela, de melodies populars, dels himnes emblemàtics, del repertori coral claverià, etc.; altres sardanes llargues figuren com a peces concertants, sense més nom que el de sardana larga de tenor o sardana larga de bajos o, simplement, sardana larga.
Obra
Sardanes llargues
La pastora i la cabreta ; Una triste despedida ; Sardana larga del Can-Can ; Ai! quines noies ; La gentil Pastora ; Los Segadors ; Lo toc d’oració ; Sardana del Brindis ; Sardana del Barón de la Castaña ; Sardana llarga sobre motius de La Traviata ; Sardana llarga sobre motius de El Faust ; Sardana llarga de la Calàndria ; Lo Rossinyol ; Un esmolet vell ; Sardana del Pardal ; El somni d’un pagès ; Arri Moreu ; De bon matí ; No estiguis trista ; Sardana de El Barbero de Sevilla ; L’enamorada (Per tu ploro) ; La Marsellesa ; Valentina y Quintín ; Una nineta alegre ; Una mirada ; Totes volen hereus ; Sardana del vailet ; El cant dels ocells ; On són les oquetes?
Obres corals
La Barretina vermella, sardana corejada; El cant de l’enyorança, idil·li català a v. soles; La matinada de l’Empordà, pastorel·la a v. soles; Arri Moreu, pastorel·la; Les noies de l’Empordà, vals corejat; Una orgia
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Coromines i Montanya, Pere: Vida d’en Pep de la Tenora, Editorial Barcino, Barcelona 1953
- Salvat, Francesc: Pep Ventura: assaig biogràfic, Obradors Omega, Barcelona 1927
- Mainar i Pons, Josep: Pep Ventura, Edicions de Nou Art Thor, Barcelona 1989
- Albert i Ribas, Lluís: Pep Ventura, home oportú, Edigraf, Barcelona 1976
- Riera i Carol, Joan: La memòria de la sardana llarga d’en Pep Ventura, Arts Gràfiques Trayter, Figueres