El 1905 es traslladà amb la seva família a Buenos Aires. Estudià cant i violoncel al Conservatorio Gaito, i fou deixeble de piano de Julián Aguirre a la Escuela Argentina de Música i de Constantino Gaito al Conservatorio Williams. El 1919 guanyà el primer premi de l’Orfeó Català de Buenos Aires per l’obra coral Raïms i espigues. El 1929 retornà a Barcelona i participà activament en l’àmbit de l’educació musical a les escoles del Mar i Blanquerna, fins que el 1940 abandonà Catalunya i s’instal·là definitivament a Buenos Aires. Dedicada a la pedagogia al llarg de tota la seva vida, compongué peces de caràcter didàctic destinades als infants; aquest és el cas, per exemple, del ball Contrapunto final (1973). A més, compongué algunes obres seguint el mètode dodecatònic, com Cuarteto para saxófonos (1958), i també conreà el nacionalisme musical amb obres com Danza India (1927) i Visión sinfónica (1927), totes dues estrenades a Barcelona, Suite incaica (1939) o el Trío Río Paraná (1981).