Mercè Capdevila i Gaya

(Barcelona, 1946)

Compositora catalana.

Vida

Estudià a l’Acadèmia Marshall amb T. Montenys i també tingué altres mestres, com Pere Vallribera i Àngel Soler. Finalitzà la seva formació musical el 1976 al Conservatori de Música de Barcelona. Paral·lelament a aquests estudis, cursà arts plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim (Alemanya). A partir del 1977 exercí la docència al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona i ben aviat començà a interessar-se per la composició de música electroacústica, per la qual cosa s’inicià amb Gabriel Brncic en les tècniques electroacústiques i d’enregistrament al laboratori de Música Electroacústica Phonos de Barcelona. Posteriorment treballà durant un any als estudis de Música Electroacústica de l’Aaron Copland School of Music del Queens College de Nova York com a compositora convidada. Al mateix temps assistí a diferents cursos de composició amb professors tan destacats com L. Nono, J.M. Mestres Quadreny, Corian Aharionan, Joan Guinjoan, Carmelo Bernaola i Luis de Pablo. Ben aviat destacà en el camp de la música mixta, una conjunció de música electroacústica i instruments acústics tradicionals, però principalment sobresortí pels seus muntatges multidisciplinaris, on es fusionen diferents arts. Entre aquests, cal destacar Música i Làser, realitzat el 1985 al Planetàrium de Barcelona dins del Festival d’Estiu de Barcelona Grec, "Breches il·luminacions" murals de llum i so (1986), D’un castell a un altre (1989), Mercuri (1991), al Palau Macaia, i Quadrar el Cercle, presentat al XVè Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant el 1999. Aquests muntatges donaren a Capdevila l’impuls definitiu, fins al punt que és considerada un dels màxims exponents de la música electroacústica a Catalunya. Les seves obres s’han divulgat internacionalment en nombrosos festivals i han estat interpretades, entre altres llocs, al Festival Varadero, a Cuba, a l’Europalia’85 de Bèlgica, al Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i també al Festival de Musique Expérimentale de Bourges.

Obra
Cambra

...I Noè s’emborratxa de vi, ob., fg., vibr., pno. (1978); Mene, Mene, Tekel, Uparsin, cl., vla., pno. (1979); Naturalesa morta, fl., pno. (1980); Entre els morats, l’ocre i el blau, fl., ob., fg., vl., vla., vlc. (1981); Eclipsi, 12 vlc. (1982; 2a versió, 4 vlc./ 2 vla., 2 vlc.); Homenatge a Frederic Mompou, pno., fl. (1983); De la randa, fl., ob., cl., fg., tr., vl., vla., perc., arpa (1985)

Música electroacústica

Intermezzo 23 F, cinta, vla. (1981); Deshill, Holles, Eamus, cinta, v., clave (1982); Gotitas de agua, sint., cinta (1983); Gramatges, cinta, pno. (1983); Voltes al sol, cinta, 2 cl., vlc. (1984); Música de molt a prop, cinta (1985); Dansa que es balla, cinta (1986); Primer artifici, cinta, vl., vlc., cb. (1985); Segon Artifici II, cinta, fl., vib. (1986); Música i Làser (1985); "Breches il·luminacions" murals de llum i so (1986); Segon Artifici, cinta, cb. (1986); D’un castell a un altre (1989); Nu, cinta, pno., sint. (1990); Mercuri (1991); Gran final, Salomé, cinta (1991); Alegries de comèdia, cinta, sint. (1991); Quadrar el cercle (1989)

Diversos

Diferents temps i nivells, pno. preparat (1977); Miratges, pno. (1980); Poema dels mil, v. i pno. (1981)