El seu pare, organista a Sitges, l’introduí en el món de la música. Entrà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Manuel Maria Guzmán i posteriorment, ja a Barcelona, amplià els seus estudis amb mestres com ara E. Morera. Organista de l’església de Pompeia de Barcelona a partir del 1911, fou fundador de l’Orfeó Pompeia de Gràcia i, a la fi de la Guerra Civil, de la Coral de Barcelona. Exercí també la docència i fou professor de solfeig a l’Acadèmia de Música Ainaud i, després, a l’Escola de Música de Barcelona en les disciplines de conjunt vocal i instrumental. Fou notable la seva tasca com a crític musical al "Diario de Barcelona". Dins del conjunt de la seva obra destaquen les sardanes i les composicions per a cobla. Entre les primeres cal esmentar La processó de Sant Bartomeu, estrenada a l’Associació Obrera de Concerts el 1928. Aquesta sardana és la seva obra més coneguda i n’existeixen diferents versions.