OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia de la música

Josep Cercós i Fransí

Música

Sumari de l’article

música mús
Compositor i pianista català.
Barcelona, 1925 — Barcelona, 1989

Vida

Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J. Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel. Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R. Lamote de Grignon, E. Cervera i C. Taltabull. Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla. Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P. Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica. La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H. Scherchen i L. Nono a Suïssa fou fonamental per al desenvolupament de la seva obra. A partir d’aquell moment la seva trajectòria experimentà un tomb i s’inclinà per mètodes compositius basats en el serialisme i per l’experimentació amb les possibilitats de la combinació sonora. Dins el conjunt de la seva obra sobresurt la Sonata per a piano, estrenada el 1952, que cal considerar un dels paradigmes més interessants dins la seva etapa neoclàssica. En canvi, en Continuïtats (1960), per a viola, violoncel, contrabaix, piano i percussió, mostra el seu interès per l’experimentació sonora. Durant els darrers anys de la seva vida alternà obres com el Concert per a violoncel i orquestra (1984) o les Escenes simfòniques per a viola i orquestra (1985), que semblen retornar a l’etapa neoclàssica, amb d’altres com l'Octet, estrenada el 1972, o la Simfonia de cambra (1974), que es poden considerar unes de les mostres més interessants de la música contemporània. Cal esmentar també l’existència de tres simfonies que encara resten inèdites.

Obra

Música instrumental

Preludi, recitatiu i fuga, pno. (1949); Simfonia (1946-50); 8 Preludis ambulants, pno. (1950); Sonata per a piano (1952); Continuïtats, vla., vlc., cb., pno., perc. (1960); Octet, fl., cl., pno., perc., 2 vl., vla., vlc. (1968-69); Simfonia de cambra (1974); 12 Cronometries per a diversos conjunts orquestrals (1974-75); 2 Glosses per a violoncel i piano (1974-77); 12 Peces per a trio, vl., vlc., pno. (1975-77); Concert per a violoncel i orquestra (estr. 1984); Escenes simfòniques per a viola i orquestra (1985)

Veu i piano

Cinc Cançons (1947; Rilke); Dues Cançons (1970; Salvat Papasseit, Brossa); Els bells camins (1989; Martí i Pol)

Bibliografia

Complement bibliogràfic

  1. Calvet, Carme; Delgado, Agustí; Lizano, Jesús: Josep Cercós: testimonis, Viena Serveis Editorials, Barcelona 1992
  2. Cercós i Fransí, Josep; Cabré, Josep: Tomás Luis de Victoria, Espasa-Calpe, Madrid 1981
Col·laboració: 
OPT

Llegir més...