De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn. Antoni Tomàs i Homs. Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda. L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado. La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona. Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1.300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana. El seu patró estilístic formal i el domini de la instrumentació li valgueren uns vuitanta premis per sardanes com ara Lloret bonica (1976), Honorant Francesc Basil (1978) o Una vela a l’horitzó (1980). La seva producció inclou també més de trenta obres simfòniques per a cobla, múltiples ballables i diverses peces corals. Entre altres reconeixements, rebé la Medalla al mèrit musical de l’Obra del Ballet Popular (1995) i la Creu de Sant Jordi (2010). També és autor de les memòries Les meves vivències (2002) i de Vademècum sardanista (2003).