Vida
Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué el premi d’honor en les disciplines d’instrumentació i composició. Amplià estudis amb Josep Soler i Franco Donatoni. Professor al Conservatori de Tarragona del 1983 al 1985, aquest darrer any es traslladà al Conservatori de Barcelona. Alternant l’activitat pedagògica i la creació musical, la gran inflexió de Llanas com a compositor tingué lloc el 1984 en ser seleccionat el seu Trio BXR1 al prestigiós Premi Musicians Accord. Aquesta selecció li permeté veure estrenada l’obra al Carnegie Recital Hall de Nova York el 1985. D’altra banda, les Impressions per a veu i quartet de cordes (1984) i BXR6 (1985) li valgueren de ser seleccionat a la Tribuna de Joves Compositors de la Fundació March. Guanyador, el 1987, del Premi Ciutat de Barcelona per Seqüències per a orquestra, aquesta composició fou el punt d’arrencada d’un major interès vers la música orquestral, el catàleg de la qual ha anat ampliant amb importants peces, com el Concert per a clarinet i orquestra (1989) o la Simfonia per a orquestra (1993). Posseïdor d’una gran habilitat en l’ús de les tècniques contrapuntístiques i d’un colorisme orquestral que conté algun regust ravelià, el 1989 obtingué el Premi Ciutat d’Alcoi per la seva obra De materia. La composició de Derivations fou guardonada amb el Premi Reina Sofia de Composició Musical. Els darrers anys, Llanas s’ha introduït en la música escènica i ha creat peces per a obres de Lluïsa Cunillé, com ara Dedins, defora (1997) i Passatge Gutemberg (2000).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Casanovas, Josep; Llanas i Rich, Albert: Joaquim Homs, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Edicions Proa, Barcelona 1996