S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica. Fou pianista de l’orquestra popular Jadris. Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic. Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes. El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol. Mas i Ros fou l’autor sardanista de la seva època més homenatjat i amb més títols enregistrats, entre els quals cal destacar Tossa bonica (1951), La colla dels setze i Els pescadors de l’Escala. Entre les peces de més vàlua, però, hi ha les sardanes Bella donzella (1960), Petita ofrena (1966) i L’amic absent (1972).